L'origen dels xuixos

de Girona

Angelina Puig Bofill. sabadell.

En el programa Divendres del dimecres dia 11 de maig, es va parlar de l'origen dels xuixos de Girona. No estic d'acord amb la versió que es va presentar. Sóc filla de la segona generació de confiters de Can Puig, del carrer Argenteria núm. 8 de Girona. Tota la vi?da havia sentit explicar al meu avi que qui va importar els xuixos va ser un francès que va venir a dema?nar feina a casa als anys 20 del segle passat i va estar-se un temps ajudant a l'obrador, durant el qual va ensenyar al meu avi a fer el chou à la crème, que es va acabar anome?nant xuixo, i que ens va fer tan co?neguts a Girona, tal i com va que?dar recollit a la notícia d'aquest Diari de Girona del 3 de desembre del 1989 (Dominical, pàg. 20) amb motiu del tancament del negoci per jubilació de l'últim confiter, la tercera generació de la família.

Polítics

José Luis Lucero Piñol. GIRONA.

Aquestes persones elegides democràticament gràcies a unes lleis que no volen modificar estan donant un exemple digne d'estudi i caldria que, d'una vegada per totes, es posessin al servei de la ciutadania (que els ha elegit) i no dels seus interessos personal.

Com a veí de Girona em pregunto: Per què no solucionen d'una vegada el tema de la Devesa, amb el Mercat, les Fires i els cotxes? Per què alguns partits estan contra el toc de les campanes i no fan costa a la majoria de veïns i ciutadans que sí que les volen? Per què no vigilen, controlen i regulen el tema «bicis»? Per què els polítics, bastants, necessiten assessors que els facin la feina? Per què, si la política és important, la ciutadania (veïns i mitjans de comunicació) no s'hi involucra més?

Els agricultors francesos

i hispans

Jesús Domingo Martínez. girona.

Era el passat dia 13 que llegia el titular: «El 14% dels agricultors francesos deixarà la seva activitat en els propers 12 mesos». Segons la informació, obtinguda a través d'una enquesta realitzada per l'organització agrària francesa FNSEA, d'aquests, més de la meitat (53%) han pres la decisió per l'empitjorament de la seva situació. Gairebé la meitat (48%) afirmen haver trobat dificultats bastant importants en els últims tres mesos.

Una gran majoria enumera com a raons que els han impulsat a prendre la decisió: els baixos preus, les normatives estrictes, els costos de mà d'obra, les elevades despeses i la incomprensió. L'enquesta s'ha realitzat entre 1.502 agricultors. Davant situacions com aquesta i coneixent bastant als agricultors francesos, penso que perquè un paysan decideixi abandonar ho ha d'estar passant molt malament.

Malauradament, els resultats de l'enquesta els podríem traslladar al nostre país, les coses no van millor per als agricultors i ramaders (llet, porcs, fruites, etc. venen a pèrdues).

Sembla mentida que paguem d'aquesta manera éssers humans per cometre el pecat de produir aliments barats, sostenibles i saludables per a la resta de la humanitat.

A la pàgina 2 d'ahir publicàvem per error que el germà Gilbert Galceran guiaria diumenge una visita als Diorames del Monestir de Solius; Galceran és l'autor dels diorames.