Com és prou sabut, les dimensions del genocidi practicat per la dolça i culta França contra els catalans del nord són d'abast còsmic: desaparició de la llengua, prohibició total dels noms en català, canvi i francesització dels cognoms (així Tibau esdevé Thibaut, i Comalada, Comelade) dels topònims, noms de masies i de camps, i de tot el que es troba sota el cel. També la cuina catalana havia desaparegut substituïda per la colonial cuina francesa, llevat d'un parell de plats folklòrics -la Cargolada, l'Ollada i les Boles de picolat o mandonguilles-. També, no cal dir-ho, amb noms ridículament francesitzats -Cargolulade, Ouillades, Boules de picoulat-, etc. L'altre problema és que la major part de les receptes, tant del sud com del nord, es fan de forma desnaturalitzada. S'hi fa servir mantega, l'escalivada es fa a trossos al forn, la crema catalana es fa amb maizena o farina (i no amb midó). Aquests plats s'ajunten amb una versió sui generis de la «Paëlla», normalment amb xoriço, que hi té un èxit enorme: es ven a casa dels tractants de menjar o al supermercat Auchan, i fins i tot al centre comercial Grand Jonquera, per fer feliços als francesos que creuen que la paella és així!
Devem a Eliane ThibautComelade l'impa?gable mèrit d'haver tornat a situar la cuina catalana com un objectiu de dignitat i de re?conquesta cultural. Baldament sigui inter?pre?tada sovint en clau francesa, amb tècniques o manca de tècniques que sorprenen la gent del sud... Però sigui com sigui, la cuina ca?talana, ajudant-hi també el seu gran prestigi com a primera cuina del món, amb l'Adrià i en Roca, ha reconquistat la Catalunya Nord. A vegades també amb una visió espanyolitzada, a base de tapas, paella i similars, però sempre vista com una aportació d'aire fresc. Es produeixen fenòmens impossibles d'imaginar fa pocs anys, quan gairebé l'únic gran referent de la cuina catalana era Le Rallye, bons amics meus, en una mar de pizzes, cuina francesa mal feta, cuina àrab o vietna?mi?ta... Per exemple, Le chaudron, de Bages, s'anuncia com a pub catalán de tapas, i presenta 50 referències de cerveses artesanals catalanes. A Cotlliure la Casa Gala s'anuncia com a bar à vins-tapas amb productes del terroir catalan... això sí, amb animació de flamenc! En aquesta mateixa ciutat de la costa, Victoria Robinson té un taller de cuina on ensenya cuina catalana, si bé reinterpretada i amb alguna sorpresa: esqueixada amb sal?morejo, truita de patates amb botifarra, paella de cego, arròs negre, mar i muntanya...
