Ha sigut insinuar que potser convindria apujar els impostos a les rendes superiors als 100.000 euros anuals, i produir-se un terratrèmol de tal magnitud com si als que gaudeixen d'aquests ingressos els hagués caigut a tots alhora la cartera al terra. Per sort ha sortit el president Puigdemont a tranquil·litzar-los, rebutjant l'augment. I de passada a tranquil·litzar-se ell mateix, que cobra 145.470, 78 euros i no està la vida per anar regalant diners. El president, amb tota la raó del món, ha arribat a la conclusió que si ara li apugen els impostos, de res no haurà servit que just accedir el càrrec s'augmentés el sou, que el pobre Artur Mas només en cobrava 136.835. Apujar-se el sou 8.500 euros perquè després vingui en Junqueras i se'ls vulgui embutxacar via impostos? Au vinga.
- Això s'avisa abans, Junqueras, i me l'hauria apujat una mica més, per compensar.
La resta de consellers farà costat al president. No perquè els importi gaire la situació econòmica d'aquest, però cobren 109.663 euros i són a la franja amenaçada. Ja han fet notar a Junqueras que la proposta és irracional:
- Estàs boig, que tu també els cobres.
És lògic que Junts pel Sí estigui contra l'augment. Segons la seva manera de pensar, que els rics paguin més impostos que els pobres i que aquests diners no se'ls retornin és un espoli fiscal. Dins de Catalunya mateix, però un senyor espoli fiscal. Consellers, financers, directius de banca i altres privilegiats acabaran volent-se independitzar dels desgraciats -catalans però desgraciats- que s'aprofiten dels seus impostos. En les seves reunions en restaurants de cinc forquilles exclamen:
- Tu saps la de coses que podríem fer si ens retornessin els diners dels nostres impostos? Els pobres ens roben!
Generós com sóc, els vull ajudar. Si, Nostre Senyor no ho permeti, un dia els rics han de pagar més impostos, m'ofereixo a canviar el meu sou pel seu. Ells no hauran de pagar a Hisenda i jo tributaré ben gustosament el que em pertoqui.
