Nomofòbia

24.05.2016 | 10:09

No tenia ni idea, però es veu que allò que pateixen els que no poden viure ni cinc minuts sense mirar el mòbil, és una malaltia que fins i tot té nom, no mo[bile] phobia. Ho he descobert fa pocs dies arran d'una recerca que vaig haver de fer per posar al seu lloc a una colla de companys desaprensius que utilitzen el seu mòbil sense cap mena de consideració, ni educació, ni sentit comú. Com pot ésser que enmig d'una reunió de 10 persones algú respongui, sense ni haver silenciat el seu terminal, la trucada de la seva dona davant de tothom per explicar-li que està reunit allà on ja li havia dit que seria al matí? O que l'encarregat de «presidir» l'esmentada reunió no pari de contestar missatges i trucades i arribi fins i tot a «gestionar» -de viva veu- un dels encàrrecs que acabava de rebre dels allà reunits amb el seu telèfon, repetint òbviament tot el que s'havia dit cinc minuts abans de nou davant de tothom i justificant-se, a sobre, que al cap i a la fi no es tractava d'una trucada personal, sinó d'un tema en el qual tots estàvem implicats? Dec ser un rara avis, però a mi em sembla absolutament impresentable.

I el que més m'espanta d'aquest problema, és que no només afecta joves o adolescents. Els protagonistes de l'experiència a dalt descrita són un home de més de 60 i un pare de família que s'acosta als 50 anys, ambdós amics, educats i socialment actius. Jordi Romañach, llicenciat en Ciències de la Informació i autor de Dieta digital, un llibre que parla de l'ús de la tecnologia i la conveniència de mantenir-la dins dels marges «raonables», ja fa anys que està convençut «que aviat una part de la societat serà més bel·ligerant amb el que interromp una conversa per comprovar si ha rebut un missatge al whatsapp, que aquesta i altres conductes abusives seran censurades.» I com que crec que aquest moment ha arribat, necessito fer alguna cosa per protegir els meus amics davant dels atacs que patiran, perquè no s'adonen que la seva conducta no té cap defensa possible.

No sé si la «nomofòbia» és una malaltia com la drogodependència o l'alcoholisme, és a dir que els afectats són veritables malalts psíquics que necessiten tractament, o si es tracta d'un simple vici que poden corregir per ells mateixos. Suposo que els que la pateixen no tenen cap intenció d'ofendre, però tanmateix alguna cosa els ha allunyat massa dels éssers humans per pensar que respondre una trucada irrellevant o llegir qualsevol tonteria que els envien, és més important que mostrar el degut interès i respecte per la conversa que estan mantenint amb aquells que comparteixen el seu temps presencialment amb ells.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema