Cartes

Narcís Cadena i Masó. GIRONA.

Resumint: es parlarà d'Europa i la immigració. El «pare Tià», se sentiria molt satisfet de llurs fills i de l'equip de treball que organitza el seu memorial. En Tià i altres joves de l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, el dia 25 de gener de 1977, van inscriure la revista Llavor en el Registre d'Empreses Periodístiques. Abans per comunicar-se en feien servir una de ciclostilada: Esperança. ?L'any 1975 en Tià hi va fer un escrit; recordava que, l'any 1965, s'independitzaven de Barcelona. El Tren de l'Esperança sortia de Girona. En Tià deia: « Com a primer signe a la Festa o Trobada en els Salessians de Girona, s'estrenaria una magnífica i pesant senyera amb un color verd predominant sobre el negre (l'esperança guanyant el mal)»... «Tothom es creia tenir en el cor el propòsit de l'Hospitalitat de Girona que batejàvem aquell dia; el meu era: que el tren fos de tots, sense cap distinció ni segell, que tothom pogués respirar llibertat en el viatge, malgrat necessités l'ajut del company, del germà pelegrí que caminava al costat seu. L'esperança d'aconseguir dintre una mateixa unicitat de fets, sentiments i condicions, una vivència nostra, nova i diferent, que semblés collida del mateix Evangeli. Un treball per una projecció dilatada de relacions vivencials per la nostra comunitat. Ho hem aconse?guit?». Estimat Tià, sempre t'ocupaves de qui sofria. La paciència -que vol dir: fortalesa- tot ho aconsegueix. Admiro l'home primitiu quan protegia la vida de la seva muller i fills; els qui sacrifiquen la vida per preparar un món millor. El que has sembrat donarà fruit perquè traspua esperança cristiana, garantida per la Creu i la Resurrecció. Tots som pelegrins, que respirem llibertat i necessitem ajut.

Volem lluitar plegats (Resposta a Pilar Figueras i Dilmé)

Jaume Borràs. president de l'Ampa de l'escola El Gegant del Rec, en representació de les famílies de les escoles El Gegant del Rec i Les Deveses.

Escrivim amb ànims de desfer el malentès, ja que en cap moment hem volgut ofendre ni menystenir ningú i ens sap greu que així s'hagi interpretat.

Fa temps que algunes famílies de les escoles públiques de Salt (no només del Gegant del Rec) hem qüestionat la política educativa en relació amb les assignacions de places a la secundària. Aquesta situació ha posat en relleu una realitat del poble que fins ara havia estat amagada esperant que així desapareixeria espontàniament. La realitat no la podem amagar: un dels centres de secundària de Salt pateix una baixa demanda per part de les famílies des de fa molts anys. Podem entrar a analitzar-ne les causes, però el que volem nosaltres és treballar per trobar solucions.

Mai hem dubtat de l'equip docent i directiu del SI Salvador Sunyer ni de la resta de centres de secundària i primària de Salt. Si fos així, no portaríem els nostres fills a la pública! Som conscients que tenim grans ?equips de professionals que amb uns recursos molt limitats han aconseguit grans resultats. I aquest, el tema dels recursos, és el que ens preocupa especialment.

Des de l'Ajuntament s'ha produït una deixadesa en la política d'adscripcions de centres que ha incrementat la segregació escolar a Salt. La segregació és molt profunda i afecta els centres públics i especialment els centres concertats del municipi.

La responsabilitat de corregir les situacions concretes derivades d'aquestes polítiques no és ni dels docents ni de les famílies, sinó del Departament d'Ensenyament. Ensenyament hauria de diagnosticar, planificar, anticipar-se i proposar solucions. I de moment , de propostes no n'hi ha hagut cap, només la nostra.

Per part de l'Ajuntament i d'Ensenyament se'ns trasllada a unes quantes famílies la responsabilitat de fer front a la situació i capgirar la percepció del centre, lluitar contra els prejudicis i revertir així la tendència actual. No trobem just que se'ns deixi sols. Volem accions valentes i concretes, com podria ser la construcció de l'edifici del SI Salvador Sunyer, o les Escoles El Gegant del Rec i Les Arrels.

No volem ofendre ni menystenir, però tampoc volem ser ofesos ni menystinguts només per haver triat Salt com a poble, l'escola pública com a sistema educatiu i la lluita contra els prejudicis com a valor de la nostra vila.