· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

27.05.2016 | 12:43

Vides invisibles
Cristina Roura Vilà. Banyoles.
Fent quatre passes pels carrers de Banyoles t´adones de la quantitat de barreres arquitectòniques que hi ha. Bàsicament, t´adones de la inaccessibilitat del dia a dia de la ciutat: botigues, caixers automàtics, farmàcies, bars, locals d´oci... que es caracteritzen per alts graons a l´entrada, passadissos estrets i banys no habilitats. Banyoles, una ciutat dissenyada per uns quants, una ciutat que obvia la diferència de les persones, una ciutat que discrimina les persones amb diversitat funcional. Amb tot això, conscienciar-nos que totes i tots tenim el mateix dret a accedir a diferents punts de la ciutat; tenim dret a viure en una ciutat on l´entorn és generador d´igualtat i no al revés.

Girona neta
Joan Pi i Ventós. Girona.

Fa uns quants anys, des de l´Ajuntament es muntà una propaganda de salubritat pública sobre una «Girona neta». Avui, en circumstància canviant, es fa una neteja preceptiva, que paga la ciutadania amb els seus impostos. I un parell de consideracions. Recordo que no fa massa, tot caminant per París, es podien veure, en la majoria dels seus carrers, unes papereres que eren una bossa de plàstic transparent. Desconec si encara hi són. A Girona, mai no se n´han vist de semblants. En un temps més llunyà, passejant pel Hyde Park de Londres, hom podia llegir en un dels molts rètols informatius: «No molesteu el guarda d´aquest parc, que us haurà de posar una multa de 100 lliures esterlines si tireu un paper a terra». No hi havia ni cap paper, ni cap burilla. Ah!, i els pardals venien a menjar de les teves mans, si els donaves una engruna de pa. A Girona hi ha, en carrers i altres zones de vianants, moltes deixalles embrutidores: burilles, papers, plàstics, llaunes,... I no és que no es netegi. També hi ha unes papereres adients i ben col·locades. La neteja ha de ser un camí desitjable, però mai no s´ha de considerar un cim aconseguit. El raonament va cap el posicionament del Hyde Park. No n´hi ha prou a netejar, cal evitar que s´embruti. La formació és indispensable. El dret d´informar no ha de condicionar el de fer complir la norma higiènica de no embrutir. Tothom ha de comprendre que no es pot escopir a terra, ni mocar-se amb els dits, ni tirar a terra els envasos de les seves begudes, ni llençar burilles,... que empesten tots els carrers de Girona. No vull deixar passar per alt que en la qüestió de les defecacions dels gossos, s´hi han posat normes estrictes d´obligat compliment. Hi ha vigilants que denuncien qui no recull la merda. És veritat que encara hi ha qui «amaga el cap sota l´ala», però, com a mínim, tothom és conscient del que s´ha de fer i amb què es pot trobar. És un ­exemple d´actuació. Es comenta que a Nova York, els visitants no veuen ni una sola d´aquestes deixalles en les voreres de les seves avingudes. Copiem el que altres fan bé. Diu la dita popular que «Rectificar és de savis». És lògic d´opinar que és molt apropiada. I una realitat social molt coneguda. Els japonesos deuen el seu progrés a copiar el que els altres fan bé. Copien i rectifiquen. Són conscients que la manca dels seus recursos naturals es pot compensar amb l´afany dels esforços personals. Parlem de neteja? I tant! Només cal mirar la majoria de les botigues de Girona per adonar-se que la seva pulcritud, en disseny i netedat, les fan atractives, visitades i rendibles. Els carrers de Girona han de ser les nostres «botigues» públiques. Copiem i rectifiquem!

Unió de conveniència
José Morales Martín. Palafrugell.

Podem i Esquerra Unida han tancat el seu acord per concórrer com a coalició a les properes eleccions de juny. Han negociat fins a última hora els diputats que li correspondran a cada un, el repartiment de les cadires. La coalició és un matrimoni de conveniència. Podem pateix un constant retrocés en les enquestes i necessita vots prestats per no perdre suports. Esquerra Unida necessita que els seus vots es tradueixin en un major nombre d´escons.

Podem s´havia presentat fins ara com una formació suposadament transversal, per votants de tot tipus que estan descontents amb les institucions. Amb aquest pas es revela com una nova forma de comunisme. Esquerra Unida, fins al moment, havia estat l´emblema del que quedava del PCE que havia fet la transició, lleial amb el marc constitucional. En tancar un acord amb Podem, Esquerra Unida perd un important patrimoni d´­esquerra hispana no populista.

Monument al franquisme
Henry Ettinghausen. La Pera.

Aquest dissabte es fa el referèndum sobre el futur del monument a la victòria dels nacionals a la batalla de l´Ebre, inaugurat a Tortosa per Franco el 1966, i l´alcalde de Tortosa es declara a favor de mantenir el monòlit. No entenc com pot ser que un alcalde de CDC vulgui conservar aquest monument. A part del seu significat com a glorificació d´una de les victòries més crucials dels sollevats, es tracta d´una de les escultures més lletges i repugnants que conec, la qual, amb els seus 26 metres d´alçada, domina i destrossa estèticament la ciutat de Tortosa. Em sembla una vergonya inexplicable el fet que, quan hi ha hagut d´altres iniciatives per fer fora aquest monument, CiU s´hagués aliat, primer amb el PP, i després amb el PP i PxC, perquè es mantingués, i que ara vulgui seguir fent el mateix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema