Ja sabem el que ve després de les eleccions del 26-J, més retallades. Una carta discreta (o indiscreta) de Mariano Rajoy a Jean-Claude Juncker ho ha revelat. Aquest és el veritable programa. I com ha aclarit un ministre, guanyi qui guanyi les eleccions, s'ha d'executar. Després de les eleccions generals vaig indicar que alguns programes eren irrealitzables perquè calia complir amb l'objectiu del dèficit (que ha estat més gran del que es proposaven) i fa poc ja el Govern va anunciar retallades de 4.000 milions d'euros, 2.000 des de Madrid i la mateixa quantitat des de les autonomies, a meitat de l'any, amb els pressupostos minvats, ja em diran. S'ha acabat l'alegria de complir els objectius dels que estaven per l'austeritat i dels que van prometre en campanya augmentar les partides de despeses socials. En algun cas, durant els debats a les Corts, es notava la falta de realisme, desplegant xifres impressionants però inabastables.
Ara arriben les rebai?xes i, a més, el comissari Pierre Moscovici, amenaçant amb la multa, per si faltava alguna cosa. Que hàgim conegut la carta en què Rajoy pot prometre i es compromet quan presumia de flexibilitat en la campanya, no deixa de posar en dubte la seva falta de transparència amb els electors i amb els espa?nyols en general com a cap de Govern en funcions. I que a la tornada de les vacances ensopegarem amb la barrera vulguem o no.
Es feien dilluns passat equilibris malabars, per parlar de «mesures», que és el que diu la maleïda missiva, i no esmentar la fatídica «retallades». Altres han preferit tornar a l'eufemisme «ajustos» i un expert com José María Aznar ja va dir el de «contenció de la despesa». La veritat, aquest any en el pressupost avançat només hi havia consignats 8.000 milions en inversions en Foment, així que no sé si no s'avança?rà en els plans en marxa, o si torna?rà per on solia a minvar la despe?sa social (educació, sanitat, subsidi als aturats, o en dependència...).
Crec que repercutirà de ple en la campanya, que serà completament diferent (i no només per les sigles i els sondejos, que apunten altres tendències). El que gravita sobre els programes és que neces?si?taran retocs seriosos, ajustos urgents. Ningú pot enganyar-se. Li po?den donar la culpa als quatre anys de Rajoy o l'últim en què va obrir la mà amb òbvies intencions electoralistes. I qui vingui després que s'espavili. Ell, per la seva banda, promet i es compromet a aplicar les retallades (noves mesures, en el seu llenguatge d'eufemismes).
La utopia veu tancat el camí, o els seus terminis es dilaten, la flexibilitat a un any no sé per quants es posa la meta ara. Així que si el Govern s'ha d'apretar el cinturó, ens l'estrenyerà a tots, i les tisores tornen a ser el símbol que provoca neguit. Arribem a la cita electo?ral amb les retallades als talons, el que empal·lideix o destenyeix les promeses que vulguin fer-se. Tot i que ara és el temps de les cireres, no sembla que anem a tenir un segon semestre d'alegries. I no sabem el que trigaran aquest cop a pactar un Govern. Després de la recent experiència podem ser escèptics. Encara que hauran de fer de la necessitat virtut.
