Adele, la veu de moda, la cantant del «Hello, it's me», que practica el twerking (moviment sensual de malucs) a dalt de l'escenari, prohibeix l'entrada de càmeres de televisió als seus concerts. Però deixa entrar dispositius mòbils a dojo, que també serveixen per gravar vídeos -cada vegada amb més qualitat d'imatge- els quals reprodueixen els mitjans als informatius i als programes d'entreteniment, de manera que la prohibició de la diva del nou mil·lenni queda en no res. Tot plegat, un punt estúpid alhora que difícil d'entendre, però ja se sap que les celebrities tenen aquesta mena de neures, que les fan ser més especials que la resta de pobres desgraciats. Els càmeres de televisió no haurien de ser un problema per a un concert; els professionals que les duen a l'espatlla acostumen a ser discrets i procuren no empipar la massa de seguidors disposats a passar calor, a inhalar pudors corporals que recorden l'amoníac i a patir mal de peus per escoltar els seus ídols cantar i, si s'escau, tocar algun instrument. No succeeix el mateix amb els milions i milions de reporters aficionats que les noves tecnologies han fet emergir arreu del planeta i que, desconsiderats fins a la medul·la, van als concerts per arruïnar l'espectacle a d'altres milions i milions de fans normals. Apple, Samsung, Sony i un llarga llistat d'altres marques són els culpables que, avui en dia, assistir a un concert sigui un suplici. Tots hem retratat artistes amb el mòbil -que gosi llançar la primera pedra qui estigui net de culpa-. Però una foto o un vídeo fugaços, mòbil en mà, tenen perdó de Déu. Ara, passar-se l'estona fent la guitza amb l'iPhone o fins i tot l'iPad (sí l'iPad) hauria de ser constitutiu de delicte. Hi ha fans que acudeixen als recitals amb l'ànim de fer la punyeta a la resta i amb l'únic objectiu de poder penjar una selfie i dir «sóc al concert i tu no, elis, elis». Són com els zombies de The Walking Dead: talosos. Són com els gremlins: es reprodueixen a la velocitat dels conills.
