Les reformes derivades de les constitucions del Concili Vaticà II afectaren sensiblement la presència al carrer de la celebració de la festivitat del Corpus. A Girona coincidiren amb el final del pontificat del bisbe Cartañà i l'inici del Dr.Jubany. No es tractava de disminuir la solemnitat de la celebració eucarística, sinó de donar-li més profunditat, una participació dels fidels més autèntica i amb menys floritura, prescindir d'uns afegits que en certa manera emmascaraven el veritable sentit de la celebració.

Aquelles festivitats del Corpus preconciliar tenien una àmplia repercussió al carrer. La vivència interior dels participants només Déu i cadascú la sabia. Però tota la parafernàlia que l'acompanyava no podia ser-li gaire favorable. Hi havia qui hi assistia per obligació, altres per compromís, altres per fer ostentació i hem de suposar que una majoria per convicció.

Una cosa era la celebració litúrgica i l'altra el folklore.

Les campanes de la Catedral, acompanyades de les de tots els temples de la ciutat, tritllejaven al toc d'oració de la vigília. La corporació municipal es dirigia a la Catedral per participar en les hores canòniques. Precedida pels gegants i capgrossos i àliga, mentre que la banda de música tancava la comitiva. La plaça de la Catedral s'omplia de mainada que sortien de les escoles i eren atrets per la presència dels gegants. I l'endemà tota la ciutat presentava un to festiu. Les campanes de la seu donaven els tocs corresponents en la celebració de la Missa Conventual del matí. Una Missa, amb una assistència molt minoritària.

En diversos carrers per on havia de passar la processó, s'anaven confeccionant les catifes de flors. A la plaça del Vi, davant la Casa Carles, la d'Acció Catòlica. Davant la Casa de la Ciutat, la de l'Ajuntament. A l'antic pont de l'Alferes Huarte, la dels artillers, mentre hi havia la caserna en l'antic convent de Sant Francesc de Paula.

Els bars de la Rambla posaven tantes taules com l'espai assignat podia encabir. Amb la seguretat que totes s'omplirien. Quan l'any 1931 es plantejà si s'havia de suprimir la processó, els propietaris dels bars foren els que més insistiren en què no se suprimís.

A mitja tarda, hores abans de la sortida de la processó, les tropes de la guarnició disposaven un cordó per tot l'itinerari del seguici, per rendir els honors protocol·laris. Un any l'artilleria se situà a la Rambla. Els canons eren arrastrats per cavalls, i en un moment donat els animals s'esveraren i els vidres d'alguns establiments en reberen les conseqüències.

Quan s'acostava l'hora de sortida de la Processó s'anava animant l'ambient de la plaça de la Catedral i els seus entorns. La corporació municipal, associacions i confraries, col·legis de nois, tots amb les seves banderes, penons o estendards es dirigien a la Catedral. Els venedors de paperets i serpentines anunciaven a crits la seva mercaderia. Els balcons s'anaven omplint de gent, els de la casa i els invitats.

A l'interior de la Catedral es resaven les Hores canòniques; però els que hi eren per assistir a la Processó no hi posaven gaire atenció. A l'hora prevista s'obrien de bat a bat les portes del temple, i s'anava organitzant el seguici. Un beneficiat de la seu anava llegint en veu alta la llarga relació d'entitats i corporacions que tradicionalment s'hi feien presents. Sempre respectant l'antiguitat o el rang de cada entitat. Ordre que alguna vegada havia suscitat problemes per no haver-se respectat la deguda preferència.

Els gegants, capgrossos i àliga assistien a la processó; però no en formaven part ja que precedien la Creu processional que era la que iniciava el sacre seguici. El mateix passava amb l'esquadra de cavalleria de la Guàrdia Civil o de l'Exèrcit, que, segons les èpoques, obria la marxa. El porrer del Capítol precedia la creu, per tant tampoc formava part de la processó, tot i que era dels que hi anava amb més devoció i més esperit de servei que d'ostentació. La bandera de la ciutat, portada pels serenos vestits de gala, anava darrera la creu processional. El cap de protocol de l'Ajuntament havia defensat insistentment aquest detall. El zelós funcionari havia pretès que l'àliga també anés junt amb la bandera; però el cerimonier del capítol no era pas del mateix parer.

Seguien els nens dels col·legis, acompanyats dels respectius professors. Els escolars de menys edat en lloc de ciri portaven una bandereta o un ram de flors. Tots els altres portaven ciri. Molts homes i especialment les autoritats portaven una espectacular atxa. Associacions, congregacions i confraries desfilaven per ordre rigorós d'antiguitat o de consideració oficial. Funcionaris de l'Estat, Diputació i Municipi. Col·legis professionals. Claustres de professors de l'Institut i de la Normal. Militars fora de servei. Seminaristes del Diocesà i dels Salesians. Clergues seculars i regulars, rectors de les parròquies de la ciutat, beneficiats de Sant Lluc i de la Catedral, Capítol de la seu. Sota el tàlem que hi aportava el Municipi, la Custòdia amb el Santíssim, portada per quatre diaques, en dos torns que s'anaven rellevant, ja que el trajecte era molt llarg. Una esquadra de gastadors de la Guàrdia Civil o de l'Exèrcit rodejava el tàlem. Darrere, el senyor Bisbe, acompanyat del degà, i capitulars com a diaques d'honor i d'altar. Familiars, acòlits portant el coixí de vellut vermell i els atributs pontificals. Més antigament també dos acòlits portaven la poltrona de respecte, que el prelat no utilitzà mai.

La Diputació i l'Ajuntament, en corporació, precedits pels respectius macers. Els diputats vestint frac i els edils jaqué. Els macers amb vestuari sumptuós i llampant.

Tancava la comitiva una formació militar, amb bandera, i banda de música.

Ja no formant part del seguici, podíem veure alguna dona d'edat avançada, que amb devoció, fidelitat i respecte anava seguint la comitiva, resant les seves oracions. I finalment un equip d'escombriaires anava recollint els presents que havien deixat els cavalls, i la ginesta, paperets i serpentines que ja havien complert la seva funció. Algunes serpentines quedarien encara uns dies o potser unes setmanes entortolligades en els fils elèctrics.

Al moment de sortir i entrar la Custòdia el tritlleig de les campanes es complementava amb les salves d'Artilleria i la interpretació de la marxa reial.

Tot això ja és història. Avui celebrarem el Corpus d'una altra manera. Ningú serà obligat a assistir a la processó. No hi haurà cap problema per la precedència. Homes, dones, nens i nenes, sense cap distinció. No s'hi anirà a lluir. No caldrà estrenar vestit, ni treure els d'etiqueta que la resta de l'any estan ben guardats a l'armari. Ni uniformes, ni medalles, ni condecoracions. La concurrència serà més o menys nombrosa; però sincera i conscient de la religiositat de la celebració.