Deia el poeta Yeats que el demà és un pont per creuar, ple d'esperances i problemes. Un pont amb fonaments desgastats i tanta història al damunt, amb la fortalesa fràgil de les coses antigues. Vegin la notícia que el Banc Popular, la sisena entitat bancària del país, amplia capital en borsa, fins a la meitat del capital actual en circulació, per ajudar a digerir, diuen els entesos, un estoc immobiliari convertit en una càrrega pesant per a la companyia.

Ningú pot dir com serà l'endemà. Les tendències polítiques. Vegin que es dibuixa un tripartit, possiblement d'esquerres, a Catalunya, amb una ERC central, que cal esperar que hagi après d'errors de gestió anteriors. Mentrestant, a la Moncloa es dibuixa un Govern de coalició, que pot ser de dretes, transversal o d'esquerres, però que obliga als polítics a pactar amb realisme, a negociar i enfrontar els problemes.

Per aquells que pensin que partits hegemònics com Convergència, que corre el risc de veure's fagocitada pels republicans -si aquests saben ocupar posicions moderades-, o el PSC, poden ser semienterrats, que pensin en el PRI mexicà, organització en el poder uns 70 anys, que va transformar Mèxic i que, un cop perd el poder, governa avui. Donar per amortitzats partits centrals i que han connectat amb la societat és un error. És cert que si avancem cap a un sistema italià podem tenir grans coalicions de partits diversos, inestabilitat en els Governs i moltes sorpreses, en desaparèixer les majories absolutes del passat, que si bé podien covar algunes pràctiques de gestió perilloses, també donaven sensació de fortalesa i seguretat al país.