el Cercle d'Economia vol que els quatre grans partits espanyols es comprometin a deixar governar aquell que resulti més votat el 26 de juny si en les negociacions postelectorals no s'aconsegueix quallar un pacte de govern amb majoria suficient. Es tractaria de garantir que no es produirà una altra situació de punt mort com la que va seguir a les eleccions del 20 de desembre, i que per tant no ens veurem abocats a una tercera crida a les urnes en el període d'un any mentre el govern continua en funcions.

La proposta sembla raonable, però per ser alhora efectiva i justa caldria que les quatre formacions, i si pot ser també les altres que concorren a les eleccions, no tan sols hi estiguessin totes d'acord sinó que ho fessin públic i notori, per tal que els electors fossin conscients de l'efecte que pot tenir el seu vot en aquest aspecte. És a dir: que aquell elector que vota un partit sense possibilitats esperant que pacti amb un de més gran pot estar ajudant que sigui un tercer partit el que governi.

El mecanisme pel qual el més votat governa -sempre que no es doni un pacte alternatiu amb majoria absoluta- és el que funciona als ajuntaments. Ada Colau ha esdevingut alcaldessa d'aquesta manera, com abans Xavier Trias, i tots dos han passat tràngols per la seva feblesa al ple municipal. Però la llei local dóna amplis poders a l'alcalde, de manera que un cop elegit pot anar governant fins i tot amb una majoria de regidors en contra, mentre que al govern de l'Estat la cosa és força complicada: governar amb el suport, només, d'un terç dels diputats limita molt els moviments i fa gastar molta energia en la travessia d'un veritable camp de mines.

Si hi hagués consens social a favor que governi sempre el més votat, caldria que el sistema electoral proporcionés a aquest guanyador, de forma automàtica, una majoria suficient al parlament, o bé que la llei donés al cap de govern uns poders prou amplis perquè la cambra legislativa no el pogués paralitzar. Totes dues coses requereixen una reforma de la Constitució espanyola. Mentrestant, el sistema electoral i institucional vigent determina que ha de governar aquell candidat que obté la confiança del Congrés dels Diputats, i que quan perd aquesta confiança ha de ser rellevat. Buscar dreceres per saltar-se aquest esquema pot acabar portant a un govern feble, limitat a l'hora de governar, i no cal dir a l'hora d'emprendre les reformes que tothom considera indispensables en l'actual crisi de l'Estat espanyol.