Estic cansat de sentir la paraula transparència en boca dels polítics. La transparència és l'últim que pretén qualsevol persona que tingui poder. Ho deia Xirinacs: "La diferència entre els poderosos i nosaltres és que ells tenen la informació i no la comparteixen". Per a ells, el problema de la societat no és que estiguem enfangats de corrupció. És que aquesta surti als mitjans de comunicació. Ni tan sols els preocupa la investigació judicial. La primera reacció d'un polític, quan ha d'afrontar un problema, no és solucionar-lo. És que no arribi als diaris. Per tant, que no ho sàpiga la societat. Des de la seva atalaia, tracten els ciutadans com súbdits idiotes. Prefereixen mantenir-nos en la ignorància. Durant segles ho van aconseguir. Recordem el poder absolut de l'Església fins fa quatre dies. Ara ho tenen més difìcil, però continuen amagant als ciutadans tot el que poden.

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha admès aquesta setmana al Parlament que va endarrerir "deliberadament" una setmana la comunicació del brot d'enterovirus. I ho va dir sense que li caigués la cara de vergonya. Diria, fins i tot, que amb una barreja d'orgull i pedanteria. I, per descomptat, sense dimitir, que és el que fa un polític que oculta una informació cabdal en els països democràtics de debò.

Una dita anònima diu que "no existeix pitjor mentida que ocultar la veritat". La preocupació del conseller Comín, no era l'enterovirus. Era que arribés als ciutadans i que s'obrís un debat. Ni tan sols ho va comunicar als pediatres. La Conselleria de Salut s'ha negat a facilitar a Diari de Girona quants casos d'enterovirus s'han detectat a les comarques gironines i també ha impedit que els metges gironins de la sanitat pública poguessin fer declaracions per explicar el cas. "Només estan autoritzats els dos metges de Barcelona designats pel departament", va ser la seva resposta. Tan sols es podia facilitar la versió oficial de la conselleria. Cap contrast. Com en els règims autoritaris.

Aquesta opacitat no és una excepció. Fiscalitzar la informació és la norma. No oblidem que aquests mateixos que amaguen informació als ciutadans són els que controlen els mitjans de comunicació públics. Argumenten sempre el tòpic de l'"alarma social". Ells s'han atribuït la facultat de tutelar els ciutadans i segrestar el dret la informació.