Queden molt llunyans aquells anys de l'idil·li dels gironins amb la Devesa i que el cronista de la Ciutat, Enric Mirambell, recordava en un article publicat al Diari de Girona el juny de 2012: "Fins ben entrada la segona meitat del segle XX, la major part dels gironins passàvem l'estiu sense allunyar-nos de la ciutat (...) La Devesa, a l'estiu, era el refugi on es podia gaudir d'una temperatura una mica més suportable i també fer vida de relació".

Mirambell contraposava aquella Girona a la del present: "Si algun diumenge d'estiu passem avui per la Devesa veurem la solitud d'aquell passeig en un altre temps tan concorregut". Els temps canvien i els costums de la gent es modifiquen. Recuperar l'estima dels gironins és, des de fa anys, l'assignatura pendent d'aquest parc urbà, el més gran i frondós de Catalunya amb una extensió de 27 hectàrees i amb uns 2.500 plàtans.

Ara, l'Ajuntament de Girona sembla disposat a donar-li un tomb. Aquesta setmana ha presentat un full de ruta per actuar en el parc de la Devesa. Al llarg de les darreres dècades, ja ha patit diferents modificacions. Ha desaparegut el pavelló d'esports (el primer cobert que van tenir les comarques gironines), les pistes d'atletisme del GEiEG, les instal·lacions del Tir Olímpic i l'hípica, l'antiga discoteca Piscis al costat de la piscina i també hi podriem incloure el Firal del Bestiar.

Paral·lelament, s'hi va construir l'Auditori-Palau de Congressos en l'espai abans ocupat pel pavelló d'esports. I també s'hi va ubicar el mercat dels dimarts i els dissabtes, quan la zona del Güell ja no el podia suportar. L'any 2007, el govern municipal format per PSC i ERC va projectar la construcció d'un pavelló d'esports que, finalment, va quedar arxivat davant la forta oposició veïnal. Malgrat aquests canvis, més puntuals i per necessitat que estructurals, sempre ha quedat damunt de la taula una intervenció seriosa.

El maig de 2014, l'exalcalde Joaquim Nadal també reflexionava sobre la Devesa en un article al Diari de Girona: "Crec que la Devesa no hauria de perdre mai del tot el seu carcàcter de gran plantació de plàtans, més una arbreda que un parc. Però també crec que la ciutat necessita aprofitar més i millor aquest gran pulmó". Nadal afegia que "sobretot, ha de ser objecte d'un gran pacte ciutadà". Això és el que intenta obrir l'actual equip de govern format per CiU i PSC. El nou projecte preveu integrar el parc amb el Ter, crear una zona de ribera amb plantacions vegetals a l'estil de Fontajau. Desapareixeria l'actual estadi Fèlix Farró.

El passeig de la Devesa s'allargaria i la carretera passaria de quatre a dos carrils. I es preveu que les Fires, el Mercat i alguna actuació musical es desplacin a la zona del camp de Mart, on es disputaven els partits de futbol a principis del segle XX. Aquest nou ús del camp de Mart no agrada, de moment, als veïns de la Devesa.

El projecte és incipient. Primer s'ha d'aprovar el Pla Especial i les primeres intervencions no es realitzarien fins d'aquí a dos o tres anys. És desconeix, de moment, el finançament, que no és un tema menor. Però el primer que caldrà resoldre és la totalitat del projecte. Als veïns de la Devesa, com a principals afectats, els correspon un paper destacat en la presa de decisions, però sense oblidar que la Devesa és de tots els gironins.

I al final, un cop escoltades totes les opinions i analitzades totes les propostes, correspondrà a l'equip de govern de l'Ajuntament prendre les decisions que considerin més adequades per recuperar la Devesa com un parc plenament integrat a la ciutat.