Espanya va malament pel mateix pel que anava bé en temps de José María Aznar, quan era genial que tots els espanyols tinguessin casa en propietat i totes les cases, hipoteques, i es facilitaven pelotazos, s'estimulava la cultura empresarial rajolera del 300 per cent de benefici i no es plantejava que això anés a parar mai. No s'afavoria cap alternativa perquè la planificació sona comunista encara que després ens assabentem que l'estat alemany sap quants enginyers necessitaran les empreses germàniques en dos anys i aquí no hi hagués previsió d'encofradors durant la bombolla immobiliària. Ara Aznar és capaç de veure el que passarà si no es manté la disciplina pressupostària i no segueixen les retallades. Aznar, que ja no és president del govern, parla en qualitat d'Aznar. Per les seves dades fiscals sabem que la majoria dels seus ingressos provenen de l'escriptura. Aznar parla com a escriptor però sona a polític, en concret a polític no candidat i per això les seves intervencions beneficien Mariano Rajoy i no Arturo Pérez Reverte, per citar un altre alt perceptor de drets d'autor procedents de l'escriptura. Contra el que podria semblar, els udols liberals d'Aznar beneficien Rajoy. Fan que el president en funcions sembli fluix davant els votants de l'extrema dreta del PP però aquests no canviaran la seva papereta. En canvi, a mesura que va cap al centre -la zona temperada ideològica i emocionalment- s'aprecia menys aquesta cafeïna d'Aznar amb la qual crispava qualsevol assumpte. Quan Aznar es posa al costat de Rajoy és quan més s'aprecia el que té el gallec d'"home de pau", ara que es porta aquest terme que tan bé es contraposa a Aznar, que no ho va ser dins ni fora d'Espanya. Imagini aquesta crisi ?econòmica i aquest enjudiciament de la corrupció del PP amb un govern d'Aznar. Provoca un calfred!
