Torna. Torna la intenció de comptar independentistes i unionistes. Artur Mas ara -ara, sí- proposa comptar vots i no escons en les pròximes eleccions autonòmiques. Alguns auguren que serà el referèndum definitiu. En realitat, ens mantenim dins d'aquesta perillosa espiral que ha portat Catalunya de l'eufòria a la depressió i tornar a començar des de fa uns anys.
Comença a ser urgent, però, deixar d'alimentar fites que després no s'assoleixen. Ja no serviran més 9-N, ni manifestacions de l'11 de setembre per frenar les necessitats més imperioses dels ciutadans. No serà fàcil explicar el 2017 que no hi haurà desconnexió a la vista. Fins i tot els ciutadans que creuen en la unitat d'Espanya ja tenen fitxat el govern català i saben que no farà cap pas que ens porti a la independència. Cal començar a reflexionar sobre vies que permetin assolir projectes reals, que resolguin els problemes de la gent.
La retroalimentació entre independentisme i unionisme pot haver donat dividends a alguns durant un temps, però no és indefinidament sostenible. Quan acostumes la gent a caminar pel fang, hi ha un moment que es cansen. I diuen que prou.
