Cartes

30.05.2016 | 06:53

Una vall miraculosa
Pep Valsalobre. Veí de la Vall de
Sant Daniel.
Fa ben pocs dies un cotxe va empaitar una dona i una nena que caminaven pel voral de la carretera a Bonmatí. Ja en coneixeu les circumstàncies. Als carrers de la Vall de Sant Daniel, la gent gran (que a la Vall són una proporció molt important dels habitants) camina per la calçada perquè no es veu amb cor de superar la cursa d´obstacles que comporta anar per la vorera (quan n´hi ha); els veïns amb cotxets de mainada o amb cadira de rodes, tam­bé, perquè aquests vehicles no caben a la vorera (quan n´hi ha); els pares i mares que duem cada dia els nostres fills a escola a peu, agafats de la mà, anem com podem: ells a la vorera (quan n´hi ha) i nosaltres per la calçada, perquè tots dos no hi cabem. Tinguem en compte que el trànsit de vianants, ciclistes i vehi­cles de veïns que van i vénen de la Vall és important, atès que, fora d´una botiga de queviures, no hi ha cap servei a la zona (ni feina, ni esco­la, ni metge, ni farmàcia, ni comerç, ni res de res) i tothom ha d´anar a ciutat per qualsevol cosa. I els vehicles motoritzats, per què haurien de fer cas de les limitacions de velocitat? Seguint la tònica d´aban­dó general de les coses de la Vall, no hi ha cap vigilància al respecte. El consistori gironí fa molt temps que va comunicar a l´Associació de Veïns que teníem adjudicat un policia de barri. Passo moltes hores de la me­va vida anant i venint per la Vall a peu i en bicicleta i no l´he vist mai, paraula. I amb tot, com s´explica que no hi passi res? Només hi veig una possible raó: alguna divinitat compas­siva vetlla pels veïns i visitants de la Vall. Ara només hem d´esperar que es mantingui el miracle i que no es distregui en cap moment. Però, per si de cas la devoció decau, prefe­riríem que l´Ajuntament desenca­llés el tema de la reforma de l´únic accés a la Vall i que, de moment, implantés immediatament les propos­tes a curt termini que li hem fet els veïns.

El PP se supera
a si mateix
JOSEP M. BOSCH. Girona.
És evident que el PP ens obsequia de manera recurrent amb actua­cions cada vegada més impresen­tables. Però, en la qüestió de les es­telades a la final de la Copa, s´ha superat a si mateix. Vegem-ho: ha fet molts esforços per circumscriure el tema a la tal Dancausa, la ideologia de la qual i del seu pare no mereix ni ésser citada. Però això no ho és tot. Vegem la veritat. A part de la tal Dancausa, que avergonyeix a tots als espanyols i –fins i tot– el mateix PP, hi ha hagut els participants següents... que, com és natural en el PP, tots s´han cobert de glòria: el ministre de Justícia... que per més «inri» es diu Catalá i que com a bon valencià és molt anticatalà, ha fet el ridícul defensant una actuació injusta. La presidenta de la Comunitat de Madrid, que no s´ha atrevit a obrir la boca€ tant que l´obre en les seves aparicions en les televisions d´extrema dreta. El president Rajoy, com sempre, «inútil total»... diu que l´actuació de Dancausa no tenia res a veure amb el govern, i ara, després del ridícul «peper», no s´ha atrevit a cessar-la, no fos cas que l´ànima més «fatxa» del PP s´enfadés. La presidenta d´Andalusia, la tal Susana Díaz, que, com és natural en ella, ha «nedat i guardat la roba»€ i ha quedat totalment descol·locada davant l´actuació de l´alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que no ha permès, de cap manera, la injustícia que es pretenia.
Pel que fa a l´aspecte positiu, només podem destacar el president Puigdemont, l´alcaldessa Ada Colau i, de manera molt especial, l´alcaldesa de Madrid, Manuela Carmena, que, encara que de passada (no tenia res a guanyar ni res a perdre) s´ha posicionat –com és natural en ella– a favor de les llibertats i en contra dels «de sempre». Vull pensar que, en el cas que les coses haguessin anat al revés, és a dir, en el cas de que s´haguessin atropellat els drets dels sevillistes, el Barça, Catalunya i el seu president –com una sola persona– haurien defensat el club sevillista per damunt de tot i s´haurien posat a la seva disposició per a les actuacions que el club cregués oportunes.
Quan escric això, encara no s´ha jugat el partit€ jo sóc dels que pensen que millor que guanyi el que jugui millor encara que no sigui el meu equip, però, una vegada més, els catalans ens podem avergo­nyir que, a l´estranger, ens diguin spagnolos, perquè, desgraciadament€ ja veiem què vol dir spagnolos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema