La llei 24/2015, aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris de la cambra catalana i nascuda d'una iniciativa legislativa popular, pretenia donar resposta a unes necessitats inajornables de molts dels nostres conciutadans. Era un instrument valuós per donar resposta a l'emergència habitacional i donar protecció contra la pobresa energètica, i així s'ha anat acreditant en els pocs mesos en què s'ha pogut portar a terme.

Un Estat, com Espanya, que en la seva Constitució proclama com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia i la igualtat. Una Constitució que declara el dret a un habitatge digne, que el dret a la propietat privada no es pot exercir de forma antisocial i que la riquesa s'ha de subordinar a l'interès general, no pot emparar una decisió tan inoportuna i injusta com la de deixar sense protecció els més dèbils de la nostra societat.

Els síndics locals, des de la primera línia de constatació del problemes que afecten els nostres conciutadans, que no disposen de recursos per fer front les obligacions derivades de l'habitatge o del gaudiment dels subministraments tant bàsics i essencials com el llum, l'aigua o el gas, veiem amb preocupació i indignació la suspensió de la llei 24/2015, per les greus conseqüències que se'n deriven per a les persones necessitades i per als nostres ajuntaments. La suspensió d'aquesta deixa sense algunes eines les administracions públiques, i especialment els ajuntaments, en la reivindicació de més justícia i en la defensa dels drets constitucionals a l'habitatge i a disposar d'una vida digna per a moltes persones i famílies.

Els defensors i síndics municipals sumem la nostra veu a la de la gent més desfavorida de la nostra societat, ens adherim a les iniciatives que proclamen i cerquen donar solució urgent al tema de l'habitatge, i ?exigim un compromís efectiu de totes les administracions públiques i responsables polítics i judicials, per donar efectivitat als valors suprems que proclama la Constitució, especialment pel que fa referència a la justícia i la igualtat.

És moment d'actuar i fer el necessari perquè la dignitat de les persones i la garantia dels drets fonamentals no quedin marginats i oblidats, o sense vigència per qüestions legals, econòmiques o de mercat. És un deure i una exigència constitucional.