Un partit necessari

31.05.2016 | 09:33

Molts analistes coincideixen que en les properes eleccions del mes de juny, Convergència patirà una forta reculada. Així mateix les enquestes pronostiquen que en unes eleccions al Parlament de Catalunya, els seus resultats seran molt pobres i no passaran de la vintena de diputats. L'ascens de formacions com Podem o Ciutadans i l'embranzida que porta ERC deixa poc marge de maniobra, per la qual cosa el futur dels convergents no és gaire engrescador, però ja se sap que quan es liquida un líder i es va a roda de partits com la CUP tard o d'hora l'electorat passarà factura.

En poc temps el PSC s'ha convertit en residual, malgrat que era imprescindible en la vida política catalana. Llevat d'algunes poblacions del Baix Llobregat i de les ciutats de Tarragona i Lleida, ha restat esborrat del mapa municipal. Però la seva política de pactes ha estat tan estrambòtica que sembla a punt de perdre bous i esquelles. Mentre s'entén a Girona amb CiU, a Barcelona ho fa amb Podem, a Lleida amb Ciutadans i a Tarragona amb el PP. Tot plegat un joc de confusions que és molt difícil d'entendre i de pair per part dels militants i simpatitzants, que ja mai no veieren amb gaire bons ulls el tripartit a la Generalitat.

A Convergència li pot passar quelcom de semblant. Difícilment es pot comprendre per part del gruix de la seva gent que per salvar el cul de les cadires d'alguns dirigents permetessin que la CUP imposés la seves exigències amb el vistiplau d'ERC. De ben segur que la reivindicació independentista és del tot legítima, però els camins dels antisistema radicals de Salellas, GabrielReguant per aconseguir l'objectiu no haurien de tenir res a veure amb els dirigents convergents.

Possiblement molt aviat, Convergència deixarà el govern i es veurà obligada a passar a l'oposició davant del bloc d'esquerres. Amb l'arribada del tripartit, molts opinadors pensaven que era la fi de Mas i el seu equip. Malgrat tot, van saber aprofitar l'ocasió i rearmar-se ideològicament. La macedònia formada per PSC-ERC i Iniciativa va caure tota sola i CDC només assistí als funerals. Fou una mena d'harakiri, fomentat des de Madrid per Zapatero i els seus generals del carrer Ferraz que ofegaren qualsevol possibilitat d'èxit d'un desorientat Montilla.

Davant del proper congrés de CDC i d'un futur boirós, seria bo que comencessin a aflorar idees, com deia el proppassat diumenge en una entrevista a El País el conseller Santi Vila. Es parla molt de noms, d'alinear-se al costat d'un o altre, però ningú no posa damunt de la taula un ventall d'idees que permetin progressar el país i els seus ciutadans. El debat identitari ja està superat i el procés necessita de formacions de centre, de dreta i d'esquerra. I en aquest sentit caldria conèixer ben aviat on se situarà la nova Convergència.

Més transparència i més debat. Això demana avui la societat. Malauradament el paper d'Homs i Requena a les primàries fou decebedor. Va semblar més una manera d'intentar fer front als nous temps que no pas un debat d'idees sobre el paper que hauria de defensar un grup d'obediència catalana a Madrid.

La situació pot ser complicada, però Catalunya necessita una Convergència forta, perquè molts electors que van des del liberalisme fins a la socialdemocràcia necessiten referents. Si el partit és capaç de farcir-se des d'un punt de vista programàtic, tindrà corda per temps, atès que gaudeix de polítics de talla forjats en els ajuntaments de casa nostra. I prova d'això és el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que en els seus primers mesos de mandat no ha comès cap relliscada important, la qual cosa diu molt en favor d'ell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema