Internet està convertint el diari en un rotllo de paper virtual que escup notícies dia i nit, gairebé sense pausa: una mica a la manera del que passava amb els teletips a les antigues redaccions. Constreta per aquestes urgències pròpies de la ràdio, la premsa no disposa del temps necessari per avaluar el que publica a la web i, molt sovint, ha de corregir-se a si mateixa cada poques hores o minuts. La seva credibilitat no guanya gran cosa amb aquest mètode, fet que potser expliqui el prestigi que conserven encara els diaris de paper malgrat la seva inevitable pèrdua d'audiència.
Curiosament, la Xarxa que tant ha contribuït a difondre la informació arreu del món, suposa una marxa enrere en els hàbits de lectura. L'ordinador, la tauleta i el mòbil ens han tornat l'antiquíssim costum de llegir el rotllo, que la Humanitat va perdre fa segles amb l'arribada dels còdexs numerats en pàgines.
El lector que s'informa a la pantalla de qualsevol d'aquests enginys no fa altra cosa que desenrotllar un paper, ara fet de píxels, exactament de la mateixa manera usada en l'antiguitat per llegir els rotllos de papir o pergamí. Segles després que aquest format fos substituït pel de les pàgines numerades, la lectura en rotllo s'ha imposat una altra vegada per una via tan moderna i inesperada com la cibernètica.
Als diaris no els queda altra sortida que adaptar-se als nous si bé vellíssims hàbits de lectura introduïts per internet. La immediatesa d'aquest mitjà els obliga, d'entrada, a jerarquitzar les notícies per un ordre purament cronològic; però a més d'això cal evitar també que les informacions es converteixin, per mera acumulació, en un rotllo indigerible per al lector.
L'obstinació és formidable, si es té en compte que la sobredosi d'informació que un troba a la Xarxa ha disminuït la capacitat -o la paciència- del consumidor de textos per assimilar-los. Aquelles notícies que superen els cinc o sis paràgrafs es converteixen immediatament en un rotllo que la majoria dels lectors tendeixen a saltar-se, amb les enutjoses conseqüències que això té per a l'editor.
Per evitar la fuga de clients, encara que no siguin de pagament, la premsa pretén captar lectors al territori urgent d'Internet mitjançant la publicació d'un nombre cada vegada més gran de curiositats que abans s'agrupaven en una breu secció de «miscel·lània» o alguna cosa així . Passen a ser notícies potser no gaire importants, però sí molt llegides, les que donen compte de trasplan?taments de penis, gossos que ballen el xarleston, ancianes que atribueixen la seva longevitat al porro o consells sobre les diverses maneres de preparar la maionesa.
Si a tot això s'hi afegeix la promptitud, o lleugeresa, amb la qual s'han de publicar les informacions perquè el rotllo de notícies no deixi de fluir, fàcilment s'entén que el perio?dis?me comenci a formar part de la indústria de l'entreteniment.
Espantat per aquesta perspectiva, el director del venerable Times de Londres va anunciar setmanes enrere que el seu diari deixarà de publicar notícies en temps real i a tot drap per passar a actualitzar la web del diari tres vegades al dia, com en temps de les velles edicions de paper. La idea és oferir articles elaborats «en profunditat» i «dotar de sentit» la cascada d'informacions que se solapen en el rotllo de la Xarxa. Falta per saber si el públic, tan coneixedor ja, li segueix el rotllo.
