Savasorda

31.05.2016 | 09:33

Abraham Bar Hiyya (nascut entre 1065 i 1070 - mort després de 1145) va ser conegut amb el sobrenom de Savasorda, deformació llatina del nom àrab Sahib aix-Xorta, que significa cap de la guàrdia, càrrec que va exercir a l'emirat musulmà dels Banu Hud de Lleida o de Saragossa.
Era un matemàtic, astrònom i filòsof hebreu, autor de diversos tractats que van contribuir a difondre la ciència aràbiga entre els pensadors europeus.

Tot i que va escriure llibres de geometria, bona part de la seva obra són traduccions a l'hebreu de textos àrabs dirigits als seus deixebles jueus d'Aragó, Catalunya i sud de França.

La biografia d'aquest personatge és un compendi de les incerteses d'una època en què coexistien musulmans, jueus i cristians, no sempre pacíficament, i que va supo?sar una herència de mestissatge que forma part de la riquesa de la nostra identitat cultural.

En aquest sentit, s'ha de recalcar que no s'ha que confondre cultura amb religió. A la Hispània medieval hi havia tres religions (islàmica, jueva i cristiana) però només dues cultures (llatina i àrab) tenien el suport del poder polític i militar.

Entre els segles VIII i XVII, és a dir, uns nou-cents anys, la gent de les nostres contrades estava sota un govern islàmic i una part practicava l'islam, segons afirma la filòloga Dolors Bramon.

Tot plegat no fou cap obstacle perquè Savasorda practiqués les seves ensenyances i es pogués permetre criticar els seus coetanis en manifestar que «no estan instruïts en la mesura de les terres ni són experts en les maneres de la seva partició», qüestions que eren l'abecé dels matemàtics àrabs.

Malgrat l'afany del rabí de despertar cons?ciències, mai va oblidar que conciliar el saber científic amb la revelació divina no equivalia a ignorar la supremacia de la reli?gió. Els seus estudis sobre la història dels jueus com a poble escollit són exemples de l'ortodòxia del seu pensament.
En efecte, el poble d'Israel, que era «un imperi de sacerdots i un poble sant», va ser el fil conductor de la seva investigació. Una exaltació del poble elegit que esperava l'arribada d'un messies que havia de posar fi a un ordre imperfecte, per instaurar-ne un de justícia i felicitat. 

A ningú se li escapa la concomitància de causes amb la situació actual de Catalunya. Avui dia els intel·lectuals orgànics de la independència s'han erigit en predicadors d'un destí gloriós de Catalunya a imatge i semblança del poble d'Israel. I el messies està a l'aguait!

Quina diferència entre la figura egrègia d'un religiós partidari de la cultura universal i la banalitat dels independentistes intolerants que volen fer de la cultura una religió tancada i excloent.

Estem ben servits amb els falsos imitadors de Savasorda!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema