La batalla diària

01.06.2016 | 08:57

Que la vida és una batalla diària no en tinguin cap dubte. Vegin aquestes imatges de les batusses entre antisistema i mossos d'esquadra, en una Barcelona que sembla esforçar-se per reproduir, a petita escala, la seva època de Rosa de foc, a principis del segle XX, quan anarquistes, obrers, sindicats a sou promoguts pels grans patrons, republicans, monàrquics i demés tribus polítiques lluitaven en un totum revolutum de pólvora, propaganda, a vegades a trets i altres a cops de bastó, pel poder.

Enmig del desori hi ha anècdotes curioses, com la botiga de roba de marca assaltada per suposats revolucionats. Perquè, deien els veïns, que els revoltats són antisistema, però no són babaus. La sensació d'inseguretat en un barri en concret, o la dificultat per aconseguir tirar endavant el negoci perquè no hi ha les condicions mínimes de seguretat per obrir i tancar la paradeta, és quelcom que molts de nosaltres no volem haver d'experimentar mai, per molt que alguns defensin uns ideals més o menys llibertaris o col·lectivistes.

Quan la llibertat individual, de pensament, negoci o creença queda coartada, allò és un atac als drets de l'individu, s'onegi la bandera que s'onegi i es camufli de la forma que es vulgui. Molts de nosaltres encara no som conscients de com està canviant el món al nostre voltant, i fins a quin punt calen eines com un Estat que garanteixi els serveis socials mínims, i en això s'inclou la seguretat col·lectiva. Vegin com a Suècia l'any passat van ser acceptades 163.000 peticions d'asil polític, la qual cosa ha fet que les lleis s'hagin tornat ara més restrictives. Perquè, sinó, el país col·lapsaria. Fins a 35.000 adolescents van viatjar en solitari des de països asiàtics fins a la pàtria d'acollida sueca. Molts són afganesos, país en guerra civil crònica. Això significa que aquests nois han fet gairebé 6.000 quilòmetres a través de deserts, mars, serralades i mil accidents geogràfics, per intentar una vida millor. Alhora, aquest fet ens mostra fins a quin punt les màfies fan del transport d'immigrants un gran negoci a escala planetària. En el procés d'adaptació dels joves al país nòrdic, se'ls explica que la violència no és un joc, o que el sexe és un tema molt seriós, i quan una dona diu que no, és un no categòric; no un potser, o un ja veurem. La globalització, siguem conscients, comporta oportunitats i problemes; més competència per a les nostres empre?ses, els nostres pagesos, els nostres negocis. Més barreja de llengües i cultures. Alhora hi ha un creixement de la xenofòbia amb un discurs exaltat, buit de contingut, però senzill, directe i ple d'odi i ràbia envers els demés. No ens deixem enganyar per explicacions irra?cionals i violentes que no solucionen res, excepte la carrera política de personatges sense escrúpols.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema