Mutuam, perill sortir amb cotxe

francesc garcia i carabellido. girona.

Fa temps que anem a visitar una amiga a Mutuam i per tornar a la ciutat estic obligat a sortir amb perill i anar direcció a Sarrià fins a fer la volta a la rotonda, el que comporta fer un quilòmetre innecessari. Permeti'm suggerir a les autoritats que correspongui exposar el meu criteri per solucionar aquest perillós problema.

Existeix un semàfor a uns 50 metres en direcció Sarrià i seria més útil desplaçar-lo a l'altura de Mutuam, previ als conductors que circulen direcció a Sarrià, de la seva existència.

L'altra solució per anar a la ciutat seria només sortir pel nou pont al costat de la rotonda i tenir cura vigilant els cotxes que vénen dels Salesians. Això comportaria eixamplar el pas de vianants construït fa poc. Quan jo era jove, l'autobús per anar a Sarrià i Pont Major, ja passava per davant la casa del Sr. advocat, ara Mutuam. Si us plau, no esperin a un possible accident per solucionar aquest problema. Gràcies.

La Devesa

José Luis Lucero Piñol. GIRONA.

Mentre els polítics es tiren els plats pel cap, la ciutadania observa atònita l'espectacle. Fa uns dies es va presentar per part de l'Ajuntament un enèsim Pla Especial de la Devesa, igual que durant molts anys han estat fent els regidors dels diferents consistoris. La meva reflexió sobre aquest tema és la següent: després de veure les actuacions i les declaracions de diferents persones i/o col·?lec?tius.

Per una part els «professionals», siguin de l'Ajuntament, que els paga per fer aquesta tasca, o siguin de diferents Administracions, Col·legis, Empreses, etc., que s'intueix, tenen un interès econòmic i professional, que volen i proposen actuar a la Devesa amb grans obres i construccions de gran envergadura, de llarga durada i molt costoses econòmicament. Per l'altra part, els «amateurs» ciutadans que s'estimen Girona i la Devesa, ?siguin veïns o no, i que han manifestat i demanat més llum, més accessibilitat i transitabilitat, més serveis (WC, papereres i bancs) i sobretot més vigilància, per fer complir les lleis i les normatives establertes, fa anys, per al manteniment de la Devesa. Vigilància per informar i aconsellar: els brètols, de la circu?lació, de l'aparcament dels cotxes, de la inse??guretat, de la brutícia, dels gossos i dels despropòsits de la gent de les Fires i Mercats, etc. Un servidor i molts veïns volem i proposem aquestes actuacions senzilles, immediates i de poca despesa econòmica. Espero i desitjo que la gent del Consistori recapaciti i pensi en allò que demana el poble.

Girona morirà d'èxit

Soledat Puell Marcó. girona.

El dimecres dia 11 de maig vaig acompanyar amb cotxe la meva mare, de 87 anys, amb demència senil i amb mobilitat reduïda, i la persona que la cuida, fins al carrer Sant Francesc, el més proper al pont de Pedra, perquè poguessin agafar el trenet i fer el recorregut que m'havien dit que es feia des de l'oficina d'informació. El que no em van dir és que s'ha de reservar el bitllet amb antelació, ja que et pots trobar amb la desagradable sorpresa que tots els trens estiguin plens perquè els visitants que vénen d'arreu ja ho fan amb el paquet de tot inclòs. Això és el que els va passar a la meva mare i la seva acompanyant que, després d'esperar més d'una hora i mitja, em van trucar, ben decebu?des, per demanar-me que les anés a buscar.

M'agrada molt que Girona estigui de mo?da però el que ja no m'agrada tant és que, per això, s'hagi de pagar aquest preu, tenint en compte que Girona podria morir d'èxit.

Un referent en la cultura

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Amb la mort de persones com Manuel Costa-Pau la història, ara mateix, es fa més petita. Però a la vegada hi resta tota la seva contribució al món de la llengua, la literatura i la cultura en general. Em queda el record, de quan m'havia rebut al seu despatx de Gaüses, d'una persona culta i de tracte afable. En un entorn envoltat de llibres i papers per tot arreu, t'adonaves del seu activisme incansable en pro de tot allò en què creia; la resistència, però sobretot, la recuperació del país. Recordo, com no i també, les converses sobre l'escriptura i la lectura, i la passió per les lletres que tan bé sabia encomanar-nos als allí presents. Com s'explicava de forma senzilla i al mateix temps amb rigor.

Com tants d'altres va haver d'anar a l'exili, ni que ell llavors fos un infant, el seu retorn suposà l'inici de la seva col·laboració i compromís en l'empenta del nou ànim necessari de cara a la reconstrucció del país, sobretot en els seus aspectes més factibles en aquelles dures circumstàncies de prohibició i persecució, i això va voler dir, en el seu cas, la implicació, tant de cara a l'ensenyament de la llengua a les escoles a través de la seva pertinença a "mnium, com també mitjançant la seva trajectòria com a poeta o assagista, a la vegada que editor. Lector incansable fins a l'últim moment, va confegir alhora una obra com a escriptor en els diversos vessants de poeta, novel·lista, assagista i periodista, a banda d'editor. Em resultarà impossible passar mai per Gaüses i no rememorar-lo en els trets de la seva immensa tasca. Gràcies per tot.