Sempre que hi ha una guerra només tenim accés a la propaganda d'un dels bàndols contendents. En plena era de la informació, ens és més fàcil parlar de les incursions de Tuthmosis III a Síria farà trenta-cinc segles que no pas saber què hi va succeir fa unes poques hores. A base d'anar sentint el mateix discurs, ens ha quedat la falsa seguretat de conèixer els ets i uts del conflicte sirià però l'anàlisi dels fets desmenteix el que donem per bo.

Si en un mapa de la zona assenyaléssim els llocs on els darrers anys hi ha hagut greus conflictes armats, ens adonaríem que el que s'ha fet és aïllar l'Iran i Rússia. Així s'entén que els de Putin hagin ocupat Crimea, per neutralitzar des del sud l'ocupació d'Ucraïna, o que ara tinguin un especial interès a desmuntar les bases a Síria de l'enigmàtic Estat Islàmic. Putin es va assegurar que tothom sabés que els seus avions disposaven de míssils aire-aire, per abatre altres avions. Com que l'Estat Islàmic no té aviació, l'advertència era per «als nostres», que deixessin fer. De fet, Putin va donar per acabat el conflicte amb un concert de música clàssica a Palmira mentre «els nostres» ens informaven que al mateix moment hi havia hagut un centenar d'atemptats per tot el país. Mentrestant, les maniobres militars de l'OTAN es fan a la frontera europea amb Rússia. No es tracta de decidir qui ens cau millor sinó d'esbrinar la veritat. Qui cau en l'obscenitat de fer servir imatges de mainada desesperada o morta per tocar-nos les emocions i anular-nos l'intel·lecte, és perquè de ben segur ens està enganyant.

L'Iran i Rússia són els únics estats que disposen d'un banc central propi, sense ingerències externes. Això els permet de regular l'economia en defensa dels seus ciutadans obviant els tripijocs habituals en el nostre món. Un pecat que el Gran Capital no vol permetre. La resta és faramalla. Pel camí, tenim el drama dels expulsats de Síria, mal anomenats refugiats perquè de refugi no en troben enlloc. Una altra maniobra perversa dels nostres. Tant de bo poguéssim aconseguir dos voluntaris europeus per cada sirià expulsat, per acompanyar-los de bracet de tornada al seu país, als seus negocis, terres i cases, ajudar-los a refer el que hagi quedat malmès i acabar amb la guerra demà mateix. Sospito que en Putin ens ajudaria en tot el que calgués per tal d'allunyar qualsevol conflicte de les seves fronteres, prou amenaçades per anys de disputes orquestrades pels que massacren poblacions innocents en nom de la llibertat.