Cañizares i les 23 identitats sexuals

03.06.2016 | 09:15

En aquesta història, que es repeteix periòdicament i pesada, hi ha dos pols en tensió: en un es mouen col·lectius o persones que estan esperant que un dels residents en l'altre pol surti en qualsevol moment i lloc amb declaracions ardoroses. Aquest resident principal és Antonio Cañizares, cardenal de l'Església i titular de la seu de València; i els que saben que mai els decebrà formen part o simpatitzen amb organitzacions LGBT, acrònim que en alguns països s'estén a LGBTQPI (lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, «queer», pansexuals i intersexuals).

Que quedi ben clar que no estem fent broma amb aquests assumptes i per això apel·lem a la Comissió de Drets Humans d'Austràlia, que recentment ha definit 23 identitats sexuals que han de ser protegides de qualsevol fòbia o agressió social. Aquesta classificació es basa en la combinació de tres circumstàncies: el sexe, la identitat de gènere i l'orientació sexual de cada persona, però es torna molt més complex quan, per exemple, respecte al sexe no només es tenen en compte les característiques fisiològiques (naturals o adquirides), sinó la percepció psicològica que l'individu tingui de si mateix. Per aquesta via, es queda petit qualsevol acrònim, per molt llarg que sigui, ja que una persona pot definir, basant-se en certes dades, bé personals, bé coincidents amb els d'una altra persona, un determinat gènere que pot denominar, posem-hi, «gamma». A partir d'aquí, un bisexual que també es relaciona amb persones «gamma» constituirà per si mateix un nou tipus d'atracció, amb la qual cosa ja tindrem 25 identitats sexuals, és a dir, les 23 ja definides més els «gamma», més els que senten atracció pel «gamma».

No seguirem amb aquests raonaments perquè a mesura que avancem en això fa la impressió que estem fent bromes pesades amb una cosa que potser sigui molt seriosa. Per això, tornem al cardenal Cañizares i imaginem el curtcircuit mental que li produirà el coneixement d'aquest dictamen australià. Fa uns dies, aquest purpurat va parlar en una homilia de com l'«imperi gai, les feministes i la ideologia de gènere» estan triturant a la família tradicional. Immediatament, el pol al·ludit va emetre la descàrrega acostumada i la cosa es troba ara mateix en què les Corts valencianes vagin a evacuar una declaració de repulsa contra el purpurat (inclòs parcialment el PP, en el qual a Cañizares li queden cada vegada menys llocs on anar a berenar). En qualsevol cas, l'entrada en joc dels polítics -majoritàriament ignorants interessats-, trasbalsa completament una situació en si mateix absurda i consistent en aquest retorn continu del cardenal valencià a un assumpte que amb dificultat sostindran un grup de voluntaristes pensadors de gènere -ens referim als australians, per exemple-, els quals, això sí, atreuen la legislació de polítics ignorants i aterrits amb que algú els digui que són poc progressistes (inclòs el PP que a Madrid tant esmorzava amb el cardenal).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema