Gràcies a la CUP, l'homicida gallec Francisco Franco deixarà de ser president d'honor de la Diputació de Girona. I gràcies als tortosins continuarà essent evocat, cosa que no trobo gens malament. Sempre que sigui recordat pel que va ser: un despietat assassí en massa. A la gent de Tortosa no se li pot recriminar res, llevat del mal gust de mantenir aquell artefacte al mig de l'Ebre, que sembla extret de l'attrezzo del Planeta dels simis o d'una pel·lícula de Leni Riefenstahl. He de confessar que em posa «catxondo» que els tortosins hagin enviat a prendre pel sac l'oficialitat barcelonina que pretenia imposar-los el que havien de fer amb aquell monòlit klingon, encara que hagin quedat com uns franquistes de devesa.

Si avui en dia es mantenen monuments i títols d'honor per a aquell psicòpata escanyolit que malgrat el seu patetisme va tenir sotmesos quatre dècades els espanyols, és per culpa de la transició. Aquesta argúcia fonamentalment va consistir a posar calç viva als nos?tres cervells. La transició no no?més no va fer justícia depurant i condemnant els seus autors i esbirros, sinó que els va metabolitzar, va sustentar els seus privilegis i fins i tot els va mantenir honors. I això ho va fer CDS, PSOE-PSC, PP, PC, PNB, CiU... Sí, CiU! Per molt que pugui sobtar els més joves, el partit de Jordi Pujol va pactar tàcitament això a canvi del quasi monopoli del relat català.

Per tot això quan el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, diu que no sabien que el carnisser del Ferrol era president honorífic, se li hauria de demanar que emmu?deixi, suporti la vergonya i demani perdó per haver trigat tant temps a corregir aquesta ignomínia. Tothom és hereu del que és. Quantes vegades va escoltar els seus grans (convergents): «aquesta merda millor no remenar-la?». Jo ho vaig sentir dir moltíssimes vegades. Durant anys, amb la farsa de la transi?ció superada, només ERC i IC van lluitar per jutjar el franquisme, arrencar-li els honors i intentar crear una xarxa de la memòria perquè no s'oblidi la barbàrie. Això va ser quan ERC era més idealista i d'esquerres i uns anys abans que Colauokupés i es cruspís IC-Verds. Ha arribat el moment de remenar tota la merda, encara que la pudor es faci insuportable per a alguns.