Tres anys després d'haver deixat enrere la pitjor crisi que ha patit Espanya en democràcia, les dades econòmiques positives se succeeixen. L'última, la de l'atur registrat al maig (el descens en 120.000 persones l'ha fet retrocedir a nivells de 2010).

Però hi ha altres símptomes que reforcen la percepció de millora: prop de mig milió de cotxes venuts fins al maig (un 12,5% més que el 2015); un augment del trànsit diari a les autopistes, amb prop de 18.000 usuaris al dia (per sobre del mínim de 16.000, de fa tres anys); un augment dels visats d'habitatge nou, fins a nivells de 2011... Llavors, per què els núvols que insisteixen a anunciar-nos analistes i autoritats de Brussel·les?

Bàsicament, per la mala qualitat del creixement dels últims anys, amb una ocupació de pitjor condició (si ho comparem amb recessions anteriors). Atenguem dues dades: entre una trentena de països europeus, segons l'agència Eurostat, Espanya és el segon país (després de Polònia) amb major taxa de temporalitat i amb més dificultat de convertir treball eventual en indefinit. D'altra banda, en una zona dinàmica com Catalunya, un 40% d'ocupacions són de baixa qualificació, 10 punts més que la mitjana europea.

I què es pot fer, per canviar un ?panorama que corre el risc de cronificar-se? Doncs, per exemple, reformar el mercat laboral (orientant-lo més cap a les facilitats de reocupació, si es consuma un acomiadament, que a protegir llocs de treball, encara que siguin poc productius) i modificar incentius perquè un inversor no prefereixi sempre, des dels anys 60, fer-ho en sòl o crear un bar/restaurant/hotel per atendre turisme de poca despesa i s'arrisqui en activitats amb més valor afegit. Més fàcil de dir que de fer, sí, tenint en compte el que proposen els nostres partits (inclosos els nous).