riol Pujol no era un noi que passava per allà i ajudava en les tasques de partit perquè a casa eren de Convergència de tota la vida. Oriol Pujol era el secretari general i l'escollit per fer, algun dia, allò que està fent ara Carles Puigdemont. Però tres sigles van estroncar el futur que s'havia previst per a l'«hereu». Aquell «petit» cas de les ITV s'ha convertit en una petició de cinc anys i dos mesos de presó per part de la fiscalia. CDC dirà que Pujol ja és on li pertoca. A casa. Que ja va depurar les responsabilitats internament. Però en política són tan importants els gestos com els moments que un escull per portar-los a terme. I Convergència va ser lenta en aquest cas, com ho ha estat en tots els altres que l'afecten i com ho són tots els partits quan es tracta d'afers que els toquen de ple. I aquí és on rau la confiança que podem tenir els ciutadans en un partit en particular i en la política en general. El dia que un partit expulsi un implicat en corrupció quan se n'assabenta, fins i tot abans que un jutge o un fiscal o un periodista hi posi el nas, s'haurà començat a guanyar una part de la credibilitat perduda. Actuar quan ja no hi ha més remei només contribueix a anar enfonsant més els peus en el fang.
