Cartes

05.06.2016 | 00:00

Anticatalanisme
Joan Boronat Lecha. blanes.
Els catalans ens manifestem pacíficament per reclamar uns drets que ens han anat segrestant durant segles: tractat dels Pirineus, decret de nova planta, imposició d'infinitat de lleis castellanes en un passat, i, actualment, lleis antidemocràtiques contra la nostra llengua, cultura i economia, per part d'un estat espanyol que ens és hos?til.
Els espanyolistes fan ús de la pre???potència militar per veure si es??pan?ten algú; es manifesten disfres??sant-se de legionaris, fan jures de bandera civils, fan vols rasants d'avions i pràctiques militars per dins de poblacions catalanes, etc.
Als dirigents de C's (Colono's) no els preocupa si la llengua catala?na s'extingeix ara o d'aquí a cent anys, tot i que preferirien la primera opció. Llur estratègia contra la nos??tra llengua és una llançadora que els ha servit per introduir-se a Es?panya, guanyar escons i aspirar a poltrones. Saben que el que fa gua??nyar vots al país veí és el grau d'anticatalanisme que es demostri, i allà els encanta que un grupuscle creat a Catalunya sigui el més antica?talà; tant se val que semblin de dre?tes que d'esquerres. Probablement el 26-J torni a passar el mateix que el 20-D, ja que està vist que molts espanyols, no tots per sort, voten segons el grau d'anticatalanisme que tingui un partit, i la balança dels anticatalanistes franquistes d'ultradreta i els anticatala?nistes d'esquerra (l'altra ultradreta franquista) està molt igualada. Sempre els quedarà posar-se la careta del cínic i pactar la gran coalició, espanyolista i anticatalana, naturalment.

Defensors de la llibertat donen suport a l'incivisme
JOAN JANOHER I SADURNÍ. vulpellac.
Quants moments s'estan repe?tint amb problemes socials? Ens hauríem de treure la palla dels ulls i mirar el que tenim al nostre entorn per poder analitzar la situació de Barcelona. Sempre que es mouen campanyes e?lectorals, surten a la llum uns fets poc coherents dintre la posició polí?tica. Crec i voldria que així s'enten?gués que no deixa de ser una ma?niobra mediàtica per desacredi?tar el prestigi de la marca Barcelo?na, i el nostre emblema de Catalu?nya. Tenim fets que justifiquen la me?va opinió. Recordem el problema del barri de Sants, i molt concre?tament a Can Vies. També l'em?bolic s'esdevingué pels ocupes de la finca. Ara toca el torn pel desallotjament del banc del barri de Gràcia. On a l'edifici, en aparença, i reconegut així, s'hi feien tasques cíviques. Però a l'hora d'entrar a fer fora els estadants, es va encendre l'alarma dels grups organitzats per desobeir les ordres dels jutjats i provocar els aldarulls salvatges, aconseguint mitjançant la brutalitat incívica d'aquests grups desafiar les forces de seguretat catalanes, o sigui, els Mossos. Que vergonyós és tot això. Mentre que el partit que es vol catalogar de llibe?rtador està donant suport a les actituds de vandalisme, carregant totes les injúries al nostre cos de seguretat. No necessitem defensors d'aquest calibre, ens cal la sensatesa coherent del conflicte, i no caure en els paranys del desprestigi que generen aquests encaputxats tan incontrolats.

La veu de Girona
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
La Diputació de Girona vol supri?mir de la Ciutat tots els noms i signes que recordin el govern de Francisco Franco. El motiu, diuen, són les repressions a partir de 1939. Pel motiu semblant, haurien de suprimir de carrers i places el nom de Lluís Companys i dels polítics i símbols de la República de 1936-1939. Dels responsables directes i indirectes de l'assassinat de cinc bisbes a Catalunya, de centenars de sacerdots, religiosos, religioses, polítics, intel·lectuals, industrials, pares de família i joventut. De la persecució a mort del bisbe de Girona. De la usurpació de fàbriques i de temples, en la ferotge persecució a l'Església. Milers de famílies de Giro?na i província demanen respecte a la història.

Pia Crozet, escultures
amb poesia
Lluís Torner i Callicó. GIRONA.
Fa uns dies, amb uns quants a?lum?nes de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran de Gi?rona, vàrem tenir l'ocasió de poder fer una visita guiada a l'exposició d'escultures de la Pia Crozet, a la Casa de Cultura. Ella mateixa, molt amablement, amb el seu taran??nà bonhomiós, ens va anar expli?cant fil per randa cadascuna de les obres exposades, i ens va parlar, molt il·lusionada, de la seva obra i projectes. Sincerament ens va sorprendre, molt gratament, veure la seva capacitat de treball; a qui no la coneix li costaria enten?dre l'energia que atresora dins seu, de?dicant moltes hores i molts esfor?ços a la seva feina. Parlant-hi sem?bla una dona molt pacífica i cal?mada, però fa anar les eines pròpies dels escultors amb una gran e?ner?gia i -aquí ve el millor- sabent traspassant als materials amb els quals treballa -sobretot marbre i alabastre- la seva fina sensibilitat.
L'exposició duu per títol: L'eloqüent silenci de l'escultura. Fins amb això deixa constància de la seva sensible manera de procedir, ja que el mot eloqüència equival a dir: Saber transmetre amb facilitat i eficàcia, i això és el que ella aconsegueix amb la seva obra. Per cert, també té algunes maque?tes, que ha presentat a premis o congressos, entre les quals n'hi ha una que representa un conjunt ideal per a una rotonda, que situa al punt on hi havia el pont de Can Vidal, de Girona. En aquest lloc, actualment, hi ha una rotonda amb l'escultura d'Alfaro, que abans estava situada a la plaça d'Europa, d'on fou traslladada amb motiu de les obres del TGV, i que, avui, els veïns tornen a reclamar. Si un dia s'arribés a treure, no estaria gens malament substituir-la per la projectada per la Pia Crozet.
Sigui com sigui, felicitem la insigne escultora, i l'hi desitgem tot l'èxit i el reconeixement que mereix, per la seva emblemàtica feina. Per molts anys!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema