Catalunya té unes 40.000 explotacions agràries quan el 1986 n'hi havia unes 120.000. El sector lleter és un dels més afectats. Les 6.500 que tenia fa tres dècades s'han reduït a poc més de 700. L'hemorràgia d'abandonaments agrícoles és incessant des de la segona meitat de la dècada dels vuitanta. És cert que el món ha canviat molt en aquests darrers trenta anys, que el sector primari s'ha vist obligat a modernitzar-se com mai ho havia fet en la seva història i que l'entrada a la UE va obligar a realitzar profundes transformacions. I és cert també que la majoria d'aquests canvis han estat per a bé, tant per adaptar l'agricultura i la ramaderia al progrés com per a garantia del consumidor. No obstant, un sector tan essencial i tan desagraït com l'agrari necessita, com a mínim, comprensió. El sector lacti és un dels que les està passant més magres des que el 31 de març de l'any passat la UE va posar fi a les quotes. Aquestes quotes estaven instaurades des de 1984 per limitar la producció de llet i mantenir uns preus rendibles per als productors, que són els més febles de la cadena de la indústria lletera.

Els pagesos han realitzat diferents protestes en les últimes setmanes. Segons Unió de Pagesos, "aquí només produïm el 50-60% de la llet que consumim, la resta ve de fora". I és queixen amb raó que "el que no és admissible és que a un producte que ve de fora un cop creua la frontera se li abaixi el preu (...) i ens obliguen a malvendre el nostre producte". En un article publicat l'abril de l'any passat al Diari de Girona, Josep Maria Pelegrí, exconseller d'Agricultura, es referia a les oportunitats que s'obrien amb la liberalització del sector. De moment, la fi de les quotes ha provocat un augment de la producció arrossegant els preus per sota dels costos, que, lògicament, és el gran cavall de batalla per fer rendibles les explotacions. Resultat: tancament de moltes granges. En el millor dels casos, pèrdues econòmiques. Les quotes es van eliminar sense cap compensació deixant endeutats molts productors que les havien adquirit per poder augmentar la seva producció. Ara, els pagesos estan en mans de les grans distribuïdores.

No sembla que els governs s'hagin prés gaire seriosament la profunda crisi que estan patint els productors lleters, confonent més que guiant el sector. La ministra d'Agricultura centra les seves demandes a exigir un preu mínim per a litre de llet. És la mateixa proposta que reclama l'organització ramadera Asaja, posant com exemple França, on per decret es prohibeix la venda a un preu per sota del que costa produir un litre de llet. Mentre s'està important llet, Catalunya té un dèficit de producció del 40% en relació amb la demanda interna. Sembla un contrasentit per molt que hàgim d'assumir la liberalització imposada per la Unió Europea. L'escassa valoració social de l'activitat agrària els deixa massa sovint desprotegits. La seva capacitat mobilitzadora és limitada. Però no hem d'oblidar la importància que té el sector agrari a les comarques gironines. I no només com a sector productiu, sinó també pel seu arrelament i per a la seva contribució a la conservació del territori. De l'agricultura i la ramaderia mengem tots i aspirem cada vegada més a fer-ho amb més garanties. Està molt bé parlar de "productes de la terra", però cal defensar-los des del seu origen.