Hi ha preocupació a la colònia britànica a les nostres costes pel referèndum de sortida de la Unió Europea de la Gran Bretanya. Voten el dia de Sant Joan, quan celebrem l'estiu, que es preveu positiu i xafogós.
El cas és que els britànics es beneficien d'un sistema sanitari públic, el nostre, que malgrat les retallades i alguna política actual francament absurda, és un bon paraigües per a les malalties del ciutadà.
L'exemple ensenya com el dia a dia xoca amb la imatge negativa que podem tenir del funcionament de la Unió, no de l'èxit d'implementar una relació més estreta entre europeus.
Una mala imatge de la burocràcia i dels Comissaris totpoderosos, que es passegen de càrrec en càrrec, i com a superministres, tenen un poder enorme sobre la vida del ciutadà corrent, que no es beneficia de tenir societats fora del país, que no vol col·locar la seva empresa en països en els quals es paguen menys impostos i que suporta la crisi a pèl, sense escut. Amb ganes de tirar endavant.
A casa nostra, que hem necessitat ser europeistes per no ofegar-nos en la nostra mala història política, hom pot veure que si es fa una obra important, la Unió finança entre el 50 i el 60 per cent del cost. I molt del creixement econòmic de les darreres dècades és obra de la gradual desaparició de fronteres i el flux d'inversió entre països. Aquí es fabriquen molts dels cotxes que es venen al continent. El millor antídot quan algú vol trencar amb tot és veure la realitat, sense oblidar els problemes.
