· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

06.06.2016 | 08:59

Beneït mes del Ramadà
ruth molina celemín. salt.
Aquest any el Ramadà té un sentit especial, aquest mes beneït que tots els musulmans celebren arreu del món, ens porta també tristesa i dolor per tots els que pateixen tanta violència en aquests temps tan caòtics. Ramadà és un mes per recapacitar, per ser humils i per pensar en els altres, són dies d´abstinència durant el dia i d´agraïment en trencar el dejuni, de solidaritat i també d´amor fraternal.
Però sobretot d´adoració al nostre creador, de submissió i amor per Ell, reconeixent en tot el creat la seva grandesa, i adonar-nos de com de vulnerables som tots. Recordant també a tots els musulmans que viuen en països en conflicte, amb ­guerres, terrorisme, fam o opressió, i els refugiats que escapen a tot aquest horror, i que moltes vegades només troben incomprensió.
On milions d´ells, tenen molta dificultat per celebrar el Ramadà en aquestes condicions, però que al mateix temps demostren una Fe indestructible en aquestes condicions, enfortint si és possible encara més les seves creences.
Doncs nosaltres els creients, els musulmans, sabem que no passa res sense el permís de Déu, i que encara que s´escapi a la nostra lògi­ca, tot té un perquè, i hem de ser pacients davant tals adversitats.
La comunitat islàmica de Girona està feliç de compartir amb tothom aquests dies de recolliment espiritual, en un marc de tolerància i respecte, on la diversitat religiosa i cul­tural ens enriqueixen com a per­sones.
Vulgui Déu l´Altíssim, facilitar a­quests dies tan especials, sense ­obli­dar-nos dels més desfavorits i de tots els que pateixen tantes injustícies en diferents parts del món.

Els dos estómacs
Lluís Vilà. La Bisbal d'Empordà.
La finalitat de venir a viure a la Terra no és la de guanyar diners i fer-se ric,  tampoc es ve a competir per aprofitar-se dels altres, em ve al cap el futbol, per posar un exemple fàcil; sense fer una anàlisi esforçada, vist l´èxit, es fa just tot el contrari, així ens va. Tenim dos estómacs, un serveix per satisfer els fantasmes de l´ego predominant i els plaers del cos, i l´altre estómac és el que ningú ens ha dit que existeix, que és l´estómac de l´ànima. El problema rau en què quan hem de donar aliment a l´estómac de l´ànima, inconscients de la seva existència, do­nem aquell aliment a l´estómac egoista, és llavors quan comencen els problemes i els excessos: corrup­ció, guerra, adiccions, conflictes, caos general i derivats..., tot plegat motiu de tertúlies a les ràdios i televisions. L´espècie humana és aquí per transmutar el mal en bé, i fins que no es deixi de confondre el ca­mí no canviarem la història, segui­rem repetint curs generació rere ge­neració canviant el decorat i prou.

La dolorosa pèrdua
Manani Ali i Chej Ayad Kerrum. sILS.
Escrivim aquesta carta per lamen­tar la trista pèrdua del nostre gran i estimat president, el Sr. Mohamed Abdel Aziz, l´home que ha dedicat tota la seva vida a defensar la nostra causa justa, la causa que sempre han volgut apagar i extingir els governs francesos, el Sr. Felipe González i el seu amic, el Sr. Zapatero, legitimant l´ocupació del nostre territori per part de la monarquia marroquina, una de les més bàrbares, brutes, bestials i feudals del món. És una  notícia trista, no només per a nosaltres, si no també per totes aquelles persones  que defensen la llibertat, la dignitat i els drets humans. La seva veu i la seva convicció quedaran per sempre en cadascun de nosaltres, actitud que no es pagarà fins al retorn definitiu del nostre poble a la nostra terra: el Sàhara Occidental.  
Aprofitem l´ocasió per enviar u­na salutació fraternal i ànims a totes les associacions i personalitats a­mics i amigues del poble sahrauó, animant-los i continuar lluitant al costat del poble sahrauí fins a la nos­tra independència, que és el som­ni dels nens i les nenes sahrauís.
Malgrat la teva absència física, sempre romandràs en el cor i la ment de cadascun de nosaltres.
En pau descansi.
Fins a la victòria final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema