L'odi no podrà pescar a la xarxa

06.06.2016 | 08:59

Fins aquí hem arribat: les xarxes socials deixaran de ser un calador per als que les utilitzin per sembrar mines digitals en elles. Així serà si el codi de conducta aprovat per la Comissió Europea (CE) i les grans empreses d'internet com Google, Facebook, Twitter, YouTube i Microsoft aconsegueix efectes pràctics a l'hora de posar fre a la incitació a l'odi a la xarxa. Perquè les intencions no es quedin en paper mullat hi ha compromisos d'acció directa com la retirada d'aquest contingut tòxic en 24 hores. Com era d'esperar, a les associacions d'internautes la mesura els fa pudor de cremat i acusen la CE de fer desistiment de funcions atorgant un poder excessiu als gegants tecnològics en matèria de llibertat d'expressió.

El debat està servit. És raonable que les companyies (que en alguns casos ja tenen unes estrictes regles de "convivència" pensades per extirpar qualsevol brot de propaganda violenta o pornogràfica) puguin decidir per si mateixes quins missatges dels notificats pels usuaris estimulen o generen odi? No n'hi ha prou amb les lleis ja existents a cada país per acabar amb aquestes manifestacions indesitjables?

El protocol no pot ser més simple: les empreses han d'examinar les denúncies que els arribin i treuran de la circulació o bloquejaran els continguts en un termini màxim d'un dia. L'origen d'aquesta inesperada i urgent aliança entre Brussel·les i les empreses és evident: les recents massacres terroristes a ciutats europees. El bany de sang en territori francès i belga va deixar ben clar que les xarxes socials són una arma més de l'arsenal terrorista, i que són utilitzades perquè el fanatisme s'estengui entre els més joves i també perquè els propagadors de racisme i xenofòbia trobin un terreny fèrtil per als seus missatges. La CE intenta explicar l'acord en termes d'autodefensa i protecció comú, això és que, la xarxa no sigui envaïda pels intolerants i els violents sinó que pugui mantenir-se com un espai d'expressió lliure i democràtica on els valors i les normes d'Europa no pateixin cap mal. Això sí, la CE puntualitza que per donar validesa a una notificació haurà de ser "prou precisa" i estar "degudament" fonamentada. Una cosa que a les associacions d'internautes els sembla molt poc precís i fonamentat.

I què diuen a les empreses? Google, per exemple, treu pit i assegura que té les eines necessàries per dur a terme aquest control gairebé instantani. A Twitter distingeixen entre llibertat d'expressió i conductes que inciten a la violència i a l'odi, mentre que Facebook anima els seus usuaris a convertir-se en informants i usar els seus instruments de notificació quan es topin amb un contingut sospitós de vulnerar. Des de Microsoft es comença valorant "el civisme i la llibertat d'expressió" abans d'apel·lar a les seves condicions d'ús, que prohibeixen propugnar la violència i la incitació a l'odi.

El nou codi de conducta també pretén servir per formar el personal de les empreses per tal de garantir que s'examini a fons la major part de les notificacions, alhora que, perquè no es parli només de mesures de control, es llança la intenció de desenvolupar "contradiscursos" independents, idees noves i iniciatives innovadores, amb suport a programes educatius que serveixin per enfortir el pensament crític. I, com a guinda al discurs de bones paraules, totes les parts es comprometen a reunir-se periòdicament i a presentar una avaluació preliminar al Grup d'Alt Nivell sobre la Lluita contra el Racisme, la Xenofòbia i tota Forma d'Intolerància a finals d'aquest mateix any.

Davant d'aquest nou escenari, l'Associació d'Internautes es mostra contundent: s'està atorgant a les grans empreses un poder excessiu en assumptes relacionats amb el dret a la llibertat d'expressió quan aquesta competència només hauria d'estar en mans dels jutges. I marquen una diferència molt clara: no és el mateix obligar a aquestes companyies a respondre ràpida i adequadament a una denúncia o bloquejar determinats continguts que vulneren la llei de permetre actuar pel seu compte i risc, sense "criteris comuns o harmonitzats" entre els diferents països.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema