El Tribunal Suprem ?espa?nyol ha rebutjat la petició del pare de dos escolars rosincs que exigia l'escolarització bilingüe per a tots els col·legials de Catalunya, ja que la immersió lingüística violava els drets a la igualtat i a l'ensenyament establerts per la Constitució Espanyola. El TS ha deixat clar en la sentència que aquests arguments són falsos. Es produeix la circumstància, però, que aquesta és la segona "rebregada" judicial que s'endú aquest pare, que el 2014 també va perdre una demanda davant el TSJC per les mateixes raons.

EI problema de la llengua no és, ni molt menys, nou a Catalunya. I, gairebé sempre, és un problema ideològic dels pares, no lingüístic. Però, darrerament, hi ha una diferència. Ara són pares castellanoparlants els qui reclamen, adduint el risc que la immersió faci desaparèixer el castellà. Quin "xiste" més dolent! I quina "mala bava" més evident!, afegeixo. Jo demanaria a aquest senyor que passegés una estona, no cal gaire, per qualsevol carrer de qualsevol ciutat catalana, i compti quanta gent sent parlar en castellà i quanta en català. I tot seguit, que em digui quina és la llengua en perill d'extinció. I li recomanaria un altre exercici: que es llegeixi els informes sobre el coneixement de les llengües que tenen els escolars catalans, en acabar l'ensenyament secundari: saben exactament igual el català que el castellà. I en els casos particulars en què el coneixement d'alguna de les dues falla, potser caldria buscar la causa fora de l'escola.

De totes maneres, agraeixo a aquest pare de família que reivindiqui els seus arguments d'una manera civilitzada. A mi en varen obligar a bufetades a parlar castellà a l'escola.