Vencem l'alzheimer

06.06.2016 | 08:59

La primera i última vegada que vaig conversar amb Pasqual Maragall va ser una experiència de molta proximitat. Ja fa uns quants anys d'això, i va ser en una sala de convidats de BTV, esperant per enregistrar un programa de viatges. Ell acompanyava la seva esposa, que n'era la protagonista i parlava de l'any viscut a Itàlia; i jo esperava el meu torn per explicar la meva experiència com actor a San José de Costa Rica. En Pasqual Maragall i un servidor vàrem estar sols durant una hora tancats en una habitació. Els primers deu minuts en silenci, però el gel es va fondre i vàrem acabar al final amb una abraçada, em va oferir la seva tarjeta de visita acompanyada d'una invitació personal a compartir un concert privat de 10 persones de la cantant Maite Martín. Confesso que per vergonya mai vaig assistir a aquella trobada artística íntima i ara, després dels anys, me'n penedeixo moltíssim! Divendres, a Sils, mentre escoltava les explicacions del seu llegat contra l'Alzheimer, m'adonava que darrere d'aquell ingent projecte de lluita contra una malaltia indomable hi havia la força inspiradora i la lucidesa d'algú molt especial i que un dia vaig tenir a tocar. Cal saber que la demència produïda per l'Alzheimer és la més freqüent de totes les que coneixem. Sabem que el cervell es deteriora i hi ha una pèrdua de connexions cerebrals molt important. Al 1906 el doctor alemany Aloysius Alzheimer va documentar el primer cas d'una dona amb símptomes d'aquesta malaltia. Un segle després sabem que no hi ha dos malalts iguals però sí que s'han establert uns patrons de comportament. No coneixem el que provoca aquesta malaltia però sí que podem dir que hi ha uns factors de risc: l'edat i la genètica.

La conclusió més clara a la que s'ha arribat en aquests darrers anys és que aquesta malaltia comença a fer el seu camí d'amagat, vint anys abans que es manifesti. Per tant, tots els esforços i tota la investigació de la Fundació que Pasqual Maragall ha engegat arran de la seva pròpia experiència vital van destinats a la fase preclínica de la malaltia. Per envellir saludablement hem de fer tots un exercici de responsabilitat amb els nostres hàbits quotidians. Activitat física, ser inquiets, curiosos i amb una actitud d'aprendre constantment. Tenir una participació social activa i una alimentació saludable: no hi ha aliments dolents sinó mal utilitzats. La gent de Sils, que el divendres ens varen ajudar a il·luminar el camí per on transita aquesta malaltia incurable que no mata però que genera molt patiment, segueixen el lema que un dia Pasqual Maragall encara va poder expressar: "Vull ajudar a derrotar aquesta malaltia perquè enlloc no s'ha demostrat que no es pugui vèncer".

Bravo als generosos amics de Sils, per la infatigable Fundació Pasqual Maragall i per tots els que creuen que les malaties es derroten si tots hi aportem el nostre granet de sorra, sigui el que sigui, en aquestes lluites doloroses, silents i malvades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema