Campanya

08.06.2016 | 09:41

Demà, a partir de la mitjanit, tornarem a estar en campanya electoral. Sí, coincideixo amb aquest esbufec que acabeu d'emetre, segurament acompanyat d'una expressiva ganyota de descrèdit: tanta cita a les urnes no mereix menys, i no tant perquè l'exercici de la democràcia sigui una mala notícia (pitjor estaríem en un món més uniforme i unilateral, encara que a estones hi recordi perillosament per totes bandes) sinó pels seus evidents danys colaterals. Al capdavall, la campanya és menys campanya que mai, en el sentit que els missatges de tall tradicional, encapçalats per cartells i espots, s'han tornat reductes d'un univers analògic que ens mirem de lluny, com si no anés amb nosaltres, i a aquestes alçades de la pel·lícula qui més qui menys ja sap què s'hi trobarà. Han passat sis mesos de les últimes, i no som els protagonistes de Memento.

Ara bé, els efectes d'una campanya sobre l'entorn ja són més molestos. Em refereixo als eterns blocs electorals, aquest instrument laminador de qualsevol independència periodística, i sobretot a la proliferació de soldats digitals, és a dir, aquests éssers que aprofiten les xarxes per contribuir a l'expansió d'un missatge polític que defuig qualsevol debat perquè està estructurat a partir de les hipotètiques conclusions. Són fàcils d'identificar, perquè es dediquen fonamentalment a execrar un argumentari partidista tractat com una veritat absoluta que ens pot arribar a treure els colors. Són, aquestes proclames virtuals, l'essència d'un dels principals problemes actuals de la política: la reducció de la proposta a frase de samarreta. Aquesta degradació de la paraula, basada en convertir-la en una eina tancada a qualsevol aportació externa, és el que allunya definitivament la política d'aquells que vol representar. A la ciutadania no la pots tractar d'analfabeta perquè ja té les eines suficients per analitzar la manipulació dels missatges que l'interpel·len. És per això que la campanya acabarà deixant de ser funcional com a propaganda: al final, l'única gràcia de l'empatx és que aprens a administrar la dosi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema