Els problemes del referèndum unilateral

08.06.2016 | 09:41

Alguns comencen a descobrir ara el que era obvi des de la nit electoral del passat 27 de setembre: un 47,8% a favor de candidatures independentistes no equival a una majoria a favor de la secessió. Proposen un referèndum unilateral sobre la independència, però té problemes que no semblen fàcils de resoldre.

La primera dificultat és pràctica. Cap òrgan de la Generalitat té competència per convocar un referèndum d'autodeterminació, i és justament per aquesta raó que es planteja un referèndum unilateral. Però fer-lo al marge de la legalitat vigent pot tenir conseqüències que afectin la credibilitat del referèndum en general i dels seus resultats en particular. Per formar les meses de manera aleatòria com es fa en les eleccions i referèndums estatals i autonòmics, caldria emprar bases de dades que incloguessin les de persones amb dret a votar. I la utilització d'aquestes dades personals per a una finalitat il·legal podria donar lloc a sancions. Els funcionaris públics haurien de resoldre les controvèrsies en funció del dret formalment vigent. Si no ho fessin podrien incórrer en el delicte de prevaricació. Algú pot dir que n'hi hauria prou de substituir tota l'administració electoral i la jurisdicció competent per una estructura nova, però llavors qualsevol aparença d'imparcialitat quedaria seriosament tocada. Només cal imaginar els embolics del recompte de vots en meses formades per voluntaris, indistingibles per la seva parcialitat dels interventors de partit tradicionals.

Si adoptem una perspectiva internacional, les coses no són més senzilles. No és el mateix que certifiqui la correcció d'una consulta popular un organisme internacio?nal com l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), que només envia observadors si un Estat els convida, que si ho fan experts aportats per les parts que participen en un referèndum. L'aparença d'imparcialitat seria posada en dubte, per més rigorosos i honorables que individualment poguessin ser cadascun d'ells.

Afegim que els criteris europeus en aquest terreny semblen totalment contraris a un hipotètic referèndum unilateral a Catalunya. La institució de referència és l'anomenada "Comissió de Venècia". La formen experts juristes de diferents països, i depèn del Consell d'Europa. En els seus documents apliquen els principis de democràcia i imperi de la llei que són comuns a les tradicions constitucionals europees, i, en el que ara ens interessa, convé tenir en compte el dictamen sobre el referèndum de Crimea.

Com se sap, l'11 de març de 2014 la República de Crimea va declarar, amb la protecció de Rússia, la seva independència d'Ucraïna. Ho va fer de manera unilateral, i les autoritats crimeanes van convocar, també unilateralment, un referèndum sobre l'status polític del nou país, que va tenir lloc el dia 16 de març. L'informe de la Comissió de Venècia és negatiu. A banda d'assenyalar la intimidatòria presència de forces paramilitars, destaca als paràgrafs 22 i 24 algunes qüestions que serien d'aplicació per a qualsevol referèndum que de manera unilateral i al marge de la legalitat espanyola es convoqués a Catalunya.

Al primer, destaca la inseguretat jurídica que es produeix en absència de normes ucraïneses que regulessin un referèndum com el que es va desenvolupar. Hom podria dir que això hauria de ser irrellevant, tractant-se d'un referèndum decidit des de i per a Crimea. Però no és així, pel que llegim al paràgraf 24, perquè allà afirma que un referèndum inconstitucional és contrari als criteris europeus. Remet sobre aquest punt al codi de bones pràctiques en matèria de referèndums de 2007, de la mateixa Comissió de Venècia, on s'hi diu que l'ús "dels referèndums ha de complir amb sistema legal en la seva totalitat, i especialment les normes procedimentals. En particular, els referèndums no poden tenir lloc si la Constitució, o una llei que hi sigui conforme no els preveu."

Els problemes de la unilateralitat semblen difícils de superar. Mentre algú ho intenta, que no s'aturin els que treballen per solucions acordades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema