El mes de juny té aspecte d'agost acabat d'arribar; de xafogors llargues i perllongades, que agradaran molt als hotelers i faran odiar la vida als treballadors del dia a dia. Amb la calor creixent, amb el canvi climàtic que tothom veu però ningú no en parla, tenim un aire de brasilerització de la meteorologia. Quan se'ls diu als brasilers que tenen un ritme massa lent, massa tranquil de fer, o que allarguen les vacances escolars d'una forma excessiva, et fan mirar el termòmetre: una temperatura extrema ho envaeix tot.
Al carrer, uns nens juguen a futbol amb la samarreta de la selecció del Marroc, tot preparant l'Eurocopa. Els avis xerren als bancs de la plaça, ocupant els espais estratègics d'ombra, marcats de prop per dones magribines preparades per cuinar a deshores mentre duri el ramadà. Un dels avis recorda quan anaven a robar fruita a pagès, i menjaven aquell raïm tan bo, que ja no té el mateix gust, escolti vostè, per un complot de les multinacionals i les merdes, diu, que posen al menjar. La memòria de la gent gran és plena de gustos i aromes que semblen haver passat a la història. Una parella de joves amb aspecte holandès es passeja amb el seu BMW descapotable. Per ells, aquest solet, aquesta vida del sud d'Europa, és com el seu Eldorado particular. Circulen lents davant teu, assaborint la sensació de la lleu brisa a la cara i el que suposen, és la teva enveja meridional continguda, sabent que després faran un banyet i un bon arròs a la teva salut.
Alguna bandera de països sud-americans als balcons, a tocar d'estelades destenyides i altres penons batzegats per la política i el pas del temps. Uns peruans exposen unes restes blanques i vermelles que abans eren la seva orgullosa bandera, col·locada a la balconada quan van arribar a la final de la Copa Amèrica, però no aquesta que es juga ara als Estats Units, no; l'anterior edició. I allà segueix, víctima del temps i el clima. Al seu voltant, cartells de "SE VENDE" de diferents mides, algun de trencat i altres amb lletres difuminades, uns tercers nous de trinca.
Mentre esmorzes, al cafè del costat de la feina, la teva mirada es deté en els anuncis de viatges del diari, com hipnotitzat. I t'imagines de creuer pel Mediterrani Occidental, la teva pàtria, per conduir després amb el teu cotxe per la Toscana, o fent bronzo a les Canàries, donant-te la volta de tant en tant, assegut a la piscina, com si fossis un tall de carn. I qualsevol destinació, des de les platges de Tailàndia, fins al passeig en vaixell pel llac Titicaca et sembla un paradís. Benvingut a la temporada d'estiu.
