Una campanya estranya enmig d'una legislatura tocada

09.06.2016 | 10:08

Avui a les dotze de la nit -tècnicament demà- comença una campanya electoral estranya, fruit d'una legislatura fracassada en què no s'ha pogut formar govern. I aquest inici de campanya coincideix amb un altre inici de legislatura també tocada: la catalana. La impossibilitat de debatre la llei més important d'una legislatura que havia de ser extraordinària i breu, deixa el govern tocat i la legislatura en l'aire.

Aquest fet, vulguem o no, estarà present a la campanya catalana. De fet, aquests quinze dies que tenim per davant marcaran el que passarà a Catalunya en els propers mesos. Ens trobem en un d'aquells moments clau de la història en què s'originen els canvis. Emulant al personatge de Zabalita que en el llibre de Mario Vargas LlosaConversación en la Catedral (1969) es pregunta: ¿En qué momento se jodió el Perú? És a dir, en quin moment els esdeveniments van precipitar la història i els esdeveniments van agafar una direcció i no una altra. A casa nostra, just ens trobem en un d'aquests moments. En un període de temps en què emergeix el que vindrà més endavant. En el cas que ens afecta, la composició del nou mapa polític català. El mapa polític català fa temps que s'està definint però encara li queda un cert recorregut per estabilitzar-se. Un cop es consolidi, de ben segur que serà el que guiarà la política catalana en la propera dècada.

Em temo que res serà igual a la política catalana després del 26 de juny i després d'aquests pressupostos frustrats.

Alguns podíem pensar que la incertesa política a Espanya podia ser aprofitada pel Govern de Catalunya per accelerar el Procés, però ha passat just el contrari. El Govern de Puigdemont s'ha vist obligat a restar a l'espera que prengui possessió un nou govern a Espanya per no influir en aquest procés i aquesta espera li ha acabat passant factura. No només pel temps perdut sinó sobretot per la incertesa sobre els passos a seguir. Mig any després del 20-D i cinc mesos després de la conformació del nou govern català, aviat sabrem què passa a Espanya i com es va redefinint el mapa polític català i el que és més important, quin equilibri de forces hi haurà a Catalunya.

Potser no en som conscients, però aquesta batalla partidista és un dels elements clau per entendre el present, però sobretot el futur del país. La lluita partidista, en política, és inevitable. Per què en funció de l'equilibri de forces, la sortida de l'atzucac en què ens trobem serà una o una altra. I una part important d'això la sabrem el proper 26 de juny. D'aquí a quinze dies veurem quines són les tendències que es dibuixen i fins a quin punt la foto del 27 de setembre encara es manté o si per contra, ha canviat.

El principal focus d'interès estarà en la "batalla independentista". És molt important veure quin és l'equilibri de forces que hi ha actualment en l'àmbit independentista. El pes que acabin tenint CDC i ERC tindrà conseqüències en el si del govern Puigdemont i la coalició Junts pel Sí. El govern i la composició de JXS estan basats en un equilibri que potser s'ha modificat i cada elecció serveix per veure com evoluciona aquest equilibri.

L'altra gran incògnita és saber si enmig del Procés torna a imposar-se l'eix dreta-esquerra. I això, bàsicament es podrà veure en funció dels resultats d'En Comú Podem. Si l'eix dreta-esquerra emergeix amb força en certa manera voldrà dir que la política catalana gira cap a l'esquerra i això de ben segur pot acabar tensionant el grup de Junts pel Sí i, evidentment, el mateix Govern.

I en el context espanyol, veurem com la dualitat PP-Units Podem s'acaba imposant en aquesta campanya i com es dibuixarà un Congrés dels Diputats dividit, fet que ens anticipa una legislatura entretinguda.

Queden, doncs, quinze dies que seran clau, ja que a diferència d'altres períodes més estables, en el moment actual hi ha molta volatilitat del vot, la gent és poc fidel als partits i en aquesta darrers dies els electors acaben decidint l'opció que millor els representa. Abans de la crisi, en aquest període de campanya quedaven molt pocs indecisos sense saber el destí del seu vot, però amb el malestar de la crisi que ha provocat la desaparició de coalicions i la irrupció amb força de nous partits, en aquest breu període de temps es decideixen les eleccions. Segons l'estudi postelectoral del CIS, un 30% dels electors va decidir el seu vot en la darrera setmana de campanya. Imaginem-nos si són importants aquests quinze dies que ens vénen a sobre. Decidiran quin equilibri de forces hi ha a Espanya, podrem veure en quin moment es troba la reconfiguració del mapa polític català i podrem començar a intuir si la legislatura de divuit mesos es farà llarga o curta.

El 26-J, doncs, serà el moment en què, com diria Zabalita, es va fotre el Perú, és a dir, en què la direcció de la política catalana va virar en un sentit o un altre.

De fet però, sembla que tenim algunes certeses: no hi haurà terceres eleccions a Espanya -passi el que passi, del 26-J en sortirà un govern- i el govern de Puigdemont acabarà l'any. Potser són dues apostes arriscades, però segons el meu punt de vista, el mapa s'està movent però la política sempre va més lenta. Veurem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema