Demà vostès i jo estarem immersos en una nova campanya electoral. Dic que estarem immersos perquè tant si ens agrada com si no ens bombardejaran de nou amb un munt de promeses electorals i objectius que ja sabem que no compliran, entre d'altres coses perquè, malgrat que no coneixem el resultat, sí que podem preveure que cap partit assolirà la majoria per governar i ja hi tornarem a ser. De fet, fa la sensació que vivim en una campanya política permanent, la missió de governar ha quedat en un segon terme i ara allò més important és l'espai polític.
Si fa no fa, hem passat tres o quatre anys amb governs que no governen, que no prenen decisions i que es limiten a mantenir viva la batalla política per damunt dels interessos generals. Aquesta és la nova realitat, polítics que només fan de polítics i no de governants.
També es cert que amb tan poc govern, em refereixo al nostre i també al de l'Estat, al final ens hem acabat acostumant i sense arribar als nivells d'Itàlia, on ja estan habituats a passar dècades sense un executiu que els dirigeixi, comencem a entendre que és possible llevar-se cada matí sense ningú que tiri del carro del país o de l'estat. I la veritat és que no ens va del tot malament, malgrat que estaria bé alguna empenteta des de l'administració pública, però aquestes no hi són i ja no les esperem.
No seria estrany que d'aquí a poc temps algú, davant un acte electoral, preguntés què hi fan allà? De tan llunyà com trobarem això de la política, i que algú altre contestés: no ho sé, és ben estrany. I mentrestant, gaudim de l'espectacle de veure grups antisistema fent trontollar l'esquema polític tradicional o de com mig estat s'enlluernarà només pel fet que un president nord-americà ens visitarà. Sort que diuen que arriba l'estiu.
