Agror

10.06.2016 | 11:15

Aquesta serà la legislatura que viurem perillosament. El dimarts dia set serà recordat com una jornada recorreguda per estranyes veus. Algunes eren reptilianes, d'altres d'ultratomba i moltes cobertes de rogallosa opacitat. Primer i de tarda es va obrir pas un manifest d'independentistes catalans que, ja obertament, feien propaganda per votar per Pablo Iglesias. Són un grup d'unes dos-centes persones que, desinhibides, defensen "els valors de l'esquerra independentista" perquè Podem pot defensar més bé "el dret a l'autodeterminació". Amb aquest suport a Podem es van començar a aclarir més coses a Catalunya, una i primera: que de la lluita entre la CUP i Junts pel Sí, l'extraordinaria i desastrosa escorxada del la "bèstia" del Procés, se la menjaran el voltors de Podem que volten i volten, pacients, esperant devorar el presumpte cadàver sense haver fet cap esforç per caçar la peça i, dos i segona, a Catalunya hi havia moltes ànimes en pena que deambulaven desnortades, gent com l'antropòleg Manel Delgado (ex-pro-CUP), que, per fi, han descobert cap on bufa el vent. Són els esperits de l'esquerra independentista que entre setmana ocupen i fan assemblees contra Catalunya i el diumenge voten a favor de Catalunya gràcies a Pablo Iglesias.

Un altre fet d'extraordinària naturalitat va ser el comunicat dels ocupes del banc de Gràcia dient que s'acabaven les manifestacions per deixar treballar els veïns. O sigui que els perdonaven la vida. Aquesta actitud estava connotada amb l'amenaça de retornar a ocupar el banc per part d'uns ocupadors subvencionats que, en perdre la gràcia dels diners de Gràcia, havien incendiat el barri. Els veïns havien d'agrair la bona disposició dels ocupadors i dels seus escamots d'acció encaputxats.

La tercera part del dia va arribar gairebé a mitjanit, és curiós com la gent de la CUP ha passat de ser un moviment atractiu a una espècie de corbs de mal averany, quan es fan presents darrere d'un faristol, representen un símbol funest; alguna cosa dolenta i agra passarà. La diputada Eulàlia Reguant, després de la reunió d'un comitè a porta tancada va dir, nerviosa, que el seu grup no retirava l'esmena a la totalitat dels pressupostos. No proposaven cap text alternatiu ni res semblant sinó que s'aliaven amb el PP i l'unionisme i trencaven, d'una manera sorprenent, el pacte que havien firmat un cop havien decapitat al president de la Generalitat, Artur Mas. Paper mullat i més de vuit-cents milions del pressupost tirats amb alegria i d'anticapitalista manera a la paperera de la història i per què? Pur "postureo", simple estètica (gòtico-saltitxera), absoluta convergència-fòbia, ganes de ballar sobre la tomba de Mas i poca cosa més. Què guanya la CUP?, guanya seguir la senda del seu únic líder, Pablo Iglesias, que serà a qui votaran seguint el camí traçat per Delgado i altres animals de companyia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema