Un servidor estic fent de comissari d'una manifestació que tindrà lloc el primer cap de setmana de setembre al Bosc de Can Ginebrada -espai públic de l'Ajuntament de Porqueres- sota el nom de Refugis. El tema s'hi tractaria des d'un doble vessant: el punyent drama dels refugiats de la guerra de Síria i d'altres indrets, amb una exposició solidària i de l'altra, a l'espai del bosc, tothom qui vulgui podrà desenrotllar físicament el tema del "refugi" des de totes les perspectives: performances, accions, instal·lacions, construcció de cabanes o barraques..., això precedit d'una taula rodona sobre el tema del que anomeno "arquitectures febles" -cabanes, barraques de vinya, de pescadors, de caçadors, de joc, iurtes, haimes, tendes...-. Precisament una de les estrelles invitades havia de ser l'anomenat "home de les cabanes", en Josep Pujlula i Vila, mort sobtadament fa poc. Per als qui no el coneguin, en Josep Pujiula, durant més de 30 anys va ser l'artífex, just al costat de la carretera d'Argelaguer, del "Parc de les Cabanes", l'exemple màxim, al nostre país de les "arquitectures febles", un tema que afecta l'art, l'environament i l'arquitectura, i que va haver de reconstruir diverses vegades, a causa del foc, el vandalisme, etc.

Justament m'hi vaig interessar perquè durant anys vaig estudiar, en qualitat d'historiador de l'art, el tema -poc conegut a casa nostra-, i en canvi molt valorat a França, de l'"art brut" (o art en brut), sobre el qual vaig anar recollint molta documentació: Rico, de la Bisbal, Piculives, de la vall del Llèmnena, Tomàs Daviu, de la Jonquera, Josep Sala, de Borrassà, Salvador Sala, de Serinyà, Josep Giralt, de Llers, Antoni Macià, de Regincós i, parcialment, Xicu Cabanyes, el constructor del Bosc de can Ginebreda. Amb aquest darrer, justament, vàrem contactar i fer exposar al Tint de Banyoles a un dels mestres de l'art brut -dit també Art autre, marginal...- a França, el nord-català Jean Pous (nascut Joan a la Catalunya sud), present al Musée de l'Homme de París.

Com que aquí no hi havia ni gent ni institucions acadèmiques interessades per aquest tema, vaig cedir el meu fons documental a la San José State University, de Califòrnia, atès que una de les seves professores, la Jo Farb Hernández estava estudiant el tema. Fruit del seu treball va publicar una tesi doctoral -que també, a causa del seu gran interès, està disponible en forma d'un llibre monumental- que es titula Singularspaces. From the Eccentric to the Extraordinary in Spanish Art Environments. Precisament, en aquesta obra magnífica sobre un dels aspectes de l'art brut, en Josep Pujiula, -així com el bosc de can Ginebreda de Xicu Cabanyes- hi tenen un paper important.

Esperem que l'amiga Jo Farb Hernandex, que es va preocupar per l'obra d'en Pujiula participant en diverses activitats a l'entorn de la seva obra i el seu salvament, ens pugui acompanyar en aquesta taula rodona, on participaran també l'Oriol Roselló-l'arquitecte del nou espai amb pedra seca del Mas Marroch del Celler de Can Roca- i en Lluís Pau, un dels primers dissenyadors de Catalunya.