Ja sabem que estem en campanya electoral, i això fa que cada dia puguem assistir a alguna ocurrència amb què els nostres líders polítics graciosament ens obsequien amb la intenció d'intentar captar els disputats vots dels electors indecisos.

Algunes d'aquestes genialitats fins i tot resultarien divertides si no fos perquè -com deia el meu avi- amb les coses de menjar no es juga. L'alarma que ha sacsejat el sector hoteler català ha estat l'anunci d'una possible pujada de l'impost de pernoctacions en establiments d'allotjaments turístics -més conegut com taxa turística-. Caldria recordar al Govern que, quan l'administració convergent va anunciar la implantació de tal impost, el sector hoteler de Catalunya en bloc s'hi va enfrontar negant-se rotundament a la seva implantació fins que, pressionats per l'administració, tothom va cedir, llevat del president de la Federació de Girona, l'Antoni Escudero, que sempre s'hi va oposar de manera vehement i la patronal del l'hostaleria lleidatana.

Malgrat tot, després de moltes reunions i llargues i dures negociacions, els representants del ram hoteler varen aconseguir arrencar de l'aleshores conseller de Turisme, Felip Puig, la promesa formal que, atès que l'impost tenia un caràcter transitori, es derogaria tan bon punt es percebessin els signes més lleus de recuperació econòmica. Aquest impost va entrar en vigor l'1 de novembre de l'any 2012. Ara, malgrat que els signes de bonança econòmica ja comencen a aflorar -o això és almenys el que ens diuen-, el Govern de la Generalitat, incomplint el seu compromís formal, no tan sols no suprimeix l'impost, sinó que amenaça d'incrementar-lo.

La realitat és que el sector turístic català sempre és en un lloc equivocat, en un moment equivocat, i hòstia que s'escampa, hòstia que arreplega. M'explico: de resultes de les nefastes relacions existents entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat espanyol, el nostre Govern passa estret de butxaca. Aleshores, no se li ocorre res més que anar a buscar les pessigolles al sector turístic, perquè aquí el turisme ho aguanta tot i pot resoldre dificultats econòmiques del país. Amb l'augment de l'impost, tot arreglat. Perquè ja està bé que aquests cobdiciosos empresaris hotelers s'emplenin les butxaques sense donar res a canvi (noteu la ironia). El que sembla ser que no saben els llogaters del Palau de la Generalitat és que, per començar, els turistes no tenen cap obligació de venir a Catalunya i, malgrat que som una destinació atractiva i important, cada dia competim més amb moltes d'altres que també ho són; qualsevol increment dels preus dels hotels no justificat juga en contra nostre, ja que depenem en un alt percentatge dels touroperadors estrangers, i si aquest troben -que sí que les troben- destinacions amb menys costos operatius i menys impostos, ja que, òbviament, portaran els seus clients a aquestes noves destinacions.

Entenc que la solució no és fer pagar encara més impostos als turistes, sinó que cal gestionar millor la part que ens pertany dels setze mil milions d'euros que ens deixen cada any els aproximadament disset milions de turistes que ens visiten. Molt em temo que l'increment d'uns cinquanta o seixanta milions d'euros que podria generar l'impost turístic tampoc tindrien caràcter finalista, sinó que servirien per engreixar uns pressupostos en els quals el turisme té un escàs pes específic i rep molt poca atenció.

En fi, és tremendament trist veure com canviant els governs, canviant els colors polítics dels partits que hi donen suport, el turisme continua sent la ventafocs que només serveix per fer la feina més feixuga, la de nodrir la caixa sense fons de l'Administració. Compte a seguir asfixiant aquesta gallina dels ous d'or. Si seguim així, correm el perill de quedar-nos sense la gallina i, arribat el cas, aleshores, també s'haurien acabat els ous d'or.