o, el "procés" català no va néixer a cop de manifestació milionària l'Onze de Setembre de 2012. No, les eleccions del 25 de novembre d'aquell mateix any que van fer perdre a Convergència (i Unió) 12 escons al Parlament no van ser un error de càlcul del president Mas. No, la consulta amb urnes de cartró del 9-N de 2014 no va ser inútil. No, l'independentisme tampoc no va perdre el plebiscit del 27 de setembre de 2015: va tenir menys vots que l'unionisme (etiqueta, per cert, amb una càrrega ideològica apropiada a l'Ulster, però impertinent més enllà de la part nord de l'illa d'Irlanda, on uns posaven bombes i els altres disparaven en nom de la Reina Mare), però es va atribuir la victòria moral, davant la qual els sufragis de la resta de mortals, els no secessionistes i els indiferents, no valen res. No, la coalició Junts pel Sí no va néixer d'un part amb fòrceps i no és un fill poc volgut. No, tampoc no va ser una patinada col·locar a la Presidència del Parlament la dirigent d'un lobby independentista (100% legítim, 100% respectable, però un lobby) experta en l'organització de protestes molt efectistes i de cadenes humanes quilomètriques. No, la investidura de Carles Puigdemont no es va fer amb calçador per salvar el somni de l'estelada d'una mort sobtada. No, ni Convergència (sense Unió), ni ERC, ni en Lluís Llach s'han equivocat en res. No, la "partida" del procés no ha estat un bluf des del minut zero. No, (una part de) Catalunya no planteja l'impossible amb una proposta de trencadís territorial unilateral (DUI? RUI?) sense empara legal. No, el viatge a Ítaca no s'ha acabat, per molta mala mar que hi hagi. No, aquí no s'ha equivocat ningú... excepte la CUP, que va negar tres vegades Artur Mas (les mateixes que Sant Pere va negar Crist) i que ara ha enviat els pressupostos de Junqueras a la paperera. No, que plogui ja no és culpa del porco Governo sinó dels anticapitalistes; i sobretot, sobretot, de l'Anna Gabriel, que té cognom d'arcàngel, però cara de dimoni. Oi?