Una de les propostes d'alguns partits en aquestes eleccions serà l'ajut universal perquè tothom pugui fer front a les despeses d'habitatge, alimentació i altres subministraments, l'anomenada renda bàsica universal. Sense anar més lluny, diumenge passat els suïssos van votar negativament (76,9%) la seva implantació en un referèndum. Aquest concepte neix de la interpretació que la nova revolució digital i robòtica estendrà l'escassetat de treball, deixant la gent en la més absoluta pobresa.
La primera qüestió pel debat és: ens traurà tots els llocs de treball el robot? Depèn de qui ho miri.
Si el que ho mira és un apocalíptic dirà que la globalització i l'automatització de tasques laborals tindran un impacte tremendament negatiu en el treball, destruint llocs de treball que seran substituïts per robots, deixant milions de persones sense possibilitat de trobar treball. Argumenten un estudi d'Oxford, The future of employment, que diu que hi ha el risc que desapareguin el 47% dels llocs de treball actuals. Asseguren que els llocs de treball perduts no seran només exclusius de nivells baixos, sinó també de nivell de qualificació mitjà. En comparació a les anteriors revolucions industrials, que van acabar amb llocs de treball de baix nivell però en van crear altres de nous i adaptats, aquest grup apocalíptic creu que la nova automatització del treball no traurà només el treball als que ho fan amb les mans, sinó també als que ho fan amb el cervell.
Si els que fan l'anàlisi són uns entusiastes de la tecnologia vaticinen que la nova digitalització crearà llocs de treball nous i diferents. Per certificar-ho es fixen en les anteriors revolucions industrials dient que en la transició es van destruir molts llocs de treball que van ser substituïts per altres de nous que encara no coneixien. Per ells no hi ha motiu d'alarmisme car un operari podrà ser substituït per un robot, però segurament podrà treballar per acoblar i fabricar nous robots. Sovint les posicions a les respostes depenen de la voluntat ideològica de cadascú. Podríem dir que els tecnòfobs estan aterrits per la possibilitat d'anar a l'atur, mentre que els tecnòfils estan convençuts que sorgiran nous treballs que som incapaços d'imaginar.
Per als que estan a favor de la renda bàsica el problema rau no solament en la desaparició del lloc de treball de baixa qualificació, sinó en el fet que tindrà enormes dificultats per tornar a ser inserit en el mercat laboral a no ser que augmenti la seva qualificació acadèmica o tècnica. Una cosa així hem vist amb molts paletes, incapaços de reciclar-se en una altra feina. A partir d'aquí neix la idea de la renda bàsica per a tots aquells que han perdut el treball per culpa de l'automatització i que tenen molt complicada la inserció laboral. Cobrar per no fer res, la defineixen alguns. La conseqüència d'una renda així és que les persones que entrin en ella quedaran condemnades a la precarietat eterna, un ni-ni infinit, sense possibilitat d'accedir a l'ascensor social. Una altra conseqüència és que les grans companyies agafin un poder enorme, augmentant molt més la desigualtat social. En el món de l'economia sovint veiem com una empresa en compra una altra per tancar-la, només per treure-la del mercat, una acció que és més pròpia d'EUA que d'aquí a Europa. Pot semblar absurd pagar una gran suma de diners només per tancar la producció, però els guanys que hi ha posteriorment al no tenir cap competència al mercat permeten apujar preus i obtenir molts beneficis. Cobrar per a no fer res és una situació semblant, pot ser interessant per a algunes grans companyies tenir a tothom quiet, sense massa formació, encara que les empreses hagin d'aportar impostos per pagar la renda bàsica, per així ells tenir el camp lliure per fer beneficis.
Una altra teoria sobre la renda bàsica diu que qui la ha de tenir no és només aquell qui ha entrat a l'atur i no podrà recuperar el treball, sinó que ha de ser universal, per a tothom de forma que la renda elimini les altres ajudes que hi ha (atur, exclusió social...). Aquesta renda permetria al ciutadà dedicar-se al que realment li interessi i li proporcioni satisfacció, essent útil a la societat.
Finalment una darrera teoria proposa que ja està bé que desapareguin llocs de treball, car és la part positiva de la tecnologia, abaratir productes mentre que les necessitats de consum de la gent vagin baixant. Per exemple, l'automatització en la fabricació de cotxes traurà molts llocs de treball però... no estem veient que anem a un món en el que el ciutadà comprarà menys cotxes? Vist des d'aquesta perspectiva la tecnologia pot fer que no es necessiti tant diner i que el treball tendeixi a zero, o a ser molt menor. La tecnologia pot fer que consumim menys recursos, que produïm menys emissions contaminants, que moltes coses es fabriquin soles i que els preus dels productes baixin; en definitiva, que la tecnologia augmenti la qualitat de vida i que les necessitats de treball, poc a poc, tendeixin a ser menors, aportant molt més temps lliure. Vist així la implantació de la renda bàsica pot ser una opció, encara que sigui en el període transitori, per assolir la nova societat de l'abundància frugal que fa temps que defenso com a nou model econòmic.
