Més paràlisi

14.06.2016 | 15:30

Tornem a tenir la majoria d'institucions públiques paralitzades. Si des del mes de novembre a Madrid estan de vacances permanents -i el país continua funcionant!- ara passa el mateix a Catalunya i el president Puigdemont ens vol entretenir fins al mes de setembre, quan es sotmetrà a una moció de confiança.
Qualsevol govern amb tradició democràtica, quan no pot aprovar els pressupostos, dimiteix. A Catalunya som diferents, s'anuncia un nou calendari d'activitats i així tothom entretingut i a fer campanya. Allò lògic hauria estat anar-se'n cap a casa, perquè els únics responsables d'aquest atzucac són els integrants de Junts pel Sí, que van deixar l'estabilitat del consell executiu en mans de la CUP, com si els cupaires fossin els escolanets de torn, la qual cosa representava una verdadera presa de pèl. Però ja se sap, per a conservar una llarga llista de sous de gent del partit cal fer qualsevol cosa.
Per cert, sí de debò Puigdemont volia saber si gaudia de la confiança de l'hemicicle, havia de sotmetre's a la moció de confiança aquesta mateixa setmana. Esperar al setembre i fer discursos sense cap mena de sentit significa no tenir respecte envers uns ciutadans que cada dia s'allunyen més d'una classe política que només mira pels seus interessos particulars o partidistes.
De xerrameca la societat ja n'està més que tipa. Mentre Junqueras juga a la puta i a la ramoneta, ?Puigdemont resta cada dia més aïllat. Convergència perd vots a gavadals, mentre ERC té la victòria a Catalunya molt a prop, sempre que les eleccions siguin aviat i la Colau no pugui organitzar-se. A veure si, malgrat els càlculs matemàtics del vicepresident econòmic, il sorpasso es produeix també a casa nostra i els republicans es queden amb un pam de nas. Tot plegat és per llogar-hi cadires.
I mentre, campanya estatal. Els resultats no diferiran gaire dels del mes de desembre, però Pablo Iglesias pensa que pot ser president del goven si el PSOE li dóna els vots. No ho tindrà fàcil, perquè Pedro ?Sánchez -i sobretot els barons territorials- saben que segons com juguin les cartes l'endemà de les eleccions, els socialistes poden perdre bous i esquelles.
I Rajoy continua liderant les enquestes, però 120 escons no faciliten governar, malgrat la quarantena de diputats de Ciutadans. No sembla fàcil trobar un desllorigador, però Espanya no es pot permetre anar a unes terceres eleccions. Sóc dels que pensa que les formacions polítiques es veuran obligades a trobar un home o una dona de consens que sigui capaç de cercar complicitats i formalitzar un govern tècnic, plural i on diguin la seva els quatre grups parlamentaris més importants.
Aquesta fórmula sembla l'única viable perquè PP i PSOE -que fins ara s'han anat rellevant a La Moncloa- puguin afrontar una nova etapa sense ferides de guerra insalvables. No sembla que el país estigui preparat perquè els comunistes i Podem puguin presentar-se a Europa amb unes polítiques molt difícils de pair pels Juncker de torn. I finalment els nacionalistes resten pràcticament sense marge de maniobra. Les enquestes reflecteixen una reculada d'ERC, PNB i CDC i fins i tot la possible desaparició dels canaris. És fa difícil pensar que cap d'ells pugui donar suport a un govern popular o a un de Podem. Al juliol ho sabrem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema