· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

17.06.2016 | 09:42

Un debat sense arriscar
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE.
GRANOLLERS.
L´esperat i gran debat entre els líders dels principals partits que concorren a les eleccions generals els va obligar a mostrar-se més tradicionals i més serens.
Destacar que tots quatre candi­dats van tenir un just record en la seva intervenció per les víctimes de la massacre d´Orlando, Florida. Tot seguit tots anaven contra Mariano Rajoy, ja que aquest fet podria ser el resum d´un debat a quatre que al final no era cap debat sinó més aviat una concatenació de monòlegs més o menys florits.
Rajoy va rendibilizar la seva experiència i vengué bé la seva gestió veient-se només  superat –òbviament– pel tema de la corrupció.
Albert Rivera va vetar en persona Rajoy demanant-li que marxés, cosa que no va fer amb el senyor Pedro Sánchez.
Pablo Iglesias, per la seva banda, es mostrà més taimat i conciliador amb un PSOE amb qui tal vegada hagi d´entendre´s l´endemà del gran dia.
Amb tot, ni els partits vells ni els nous van arriscar massa, tot s´ha de dir.

Felicitats al Consell Comarcal del Gironès
Lluís Brugués i Agustí. Exdirector del Conservatori. Girona.
El dissabte passat es va celebrar el ja tradicional festival de final de curs de l´Escola de Música del Gironès a l´Auditori-Palau de Congressos. Volem felicitar tots els que any rere any el fan possible, el mateix Consell Comarcal, professorat, alumnes, pares i mares i els ajuntaments respectius.
Les fotografies de la premsa fan goig, veure centenars de nens i nenes, nois i noies fent música i cant en diversos i variats grups i orques­tres, són imatges que veritablement semblen més de països molt més avançats. Els que d´algu­na manera vam tenir alguna cosa a veure amb la fundació d´aquestes aules ens en sentim orgullosos.
El projecte, idea del que va ser primer ponent de cultura del Consell, l´amic Miquel Bosch (acs), que havia estudiat piano amb el mestre Francesc Civil i havia cantat amb la Polifònica de Girona, tingué la visió de promoure una fórmula per apropar l´ensenyament de la música als pobles de l´àmbit de la comarca perquè els nens i nenes no s´haguessin de desplaçar per iniciar-se en la música. El càrrec que tenia li venia com anell al dit per tirar endavant el seu somni, però no acabava de trobar el suport necessari, i és que el projecte era innovador, tenia la seva complexitat i no hi havia pressupost per engegar-lo. Em va venir a trobar al conservatori per explicar-me el pla i la possibilitat de donar-li suport pedagògic i institucional des del conservatori. La veritat és que amb poques paraules em va covèncer. Ell havia conegut a França alguna fórmula semblant a la seva idea i jo coneixia quelcom semblant en una regió italiana. Ens vam posar en contacte amb uns quants ­ajuntaments de la demarcació i amb les associacions de pares i mares. Això era l´any 1989. Després de moltes reunions maratonianes als matins als ajuntaments i a la seu del Consell, al carrer de les Hortes de Girona i els vespres amb els pares de Fornells de la Selva, Cervià de Ter, Llagostera, Sant Julià de Ramis, Medinyà i altres, en pocs mesos vam anar teixint un acord en què l´ajuntament hi posava el local, el piano i el manteniment, el conservatori es comprometia a assessorar les aules tècnicament i musicalment, seleccionant professors, establint programes i fent un seguiment dels cursos, i el Consell Comarcal n´assumia la responsabilitat organitzativa i administrativa, hi posava el material didàctic i atorgava beques. Cal dir que sempre es va tenir el suport del president Manuel Nonó i el bon ­assessorament del llavors jove gerent i amic, en Carles Mulero. El compromís es va materialitzar amb un conveni que es va signar al conservatori el dia 24 de gener de 1990 amb tots els organismes implicats.
El primer curs de funcionament va ser el 1989-90 i es va iniciar amb uns 130 alumnes i al cap d´un curs la xarxa d´aules ja es veuria ­augmentada amb uns quants ­pobles més, arribant a l´actualitat a més d´un miler d´alumnes. El primer festival va tenir lloc el dissabte 2 de maig de 1990 a Les Bernardes de Salt i aquell mateix estiu vam organitzar un festival de música de cambra al col·legi del Collell.
Avui podem dir amb satisfacció que aquells passos fets i hores dedicades han valgut la pena.
Felicitats i per molts anys!

El pa de la mala llet
Paulina Teixidor Riera. Girona.
La sensació d´impotència i desànim davant fets com els que denuncia la Sra. Núria Ribas el passat dissabte és angoixant. Que algun membre del cos de la guàrdia urbana de Girona faci pagar la seva intolerància i manca d´empatia amb la gent és inadmisible en tant que, si no está en condicions transitòries per fer la seva feina, que li donin una temporada de descans i estarem tots més tranquils. Abusos com aquests, per més legals que puguin ser, haurien de tenir una resposta en forma de disculpa dels seus caps i si no del seu responsable polític, el Sr. Joan Josep Alcalá, en aquest cas com a regidor d´aquesta área per evitar un silenci cómplice. La convivència ciutadana no es pot basar en la màxima garrotada ni a voler amargar i arruïnar la vida a la gent. Si callem davant d´un abús deixem via lliure perqué se´n seguexin cometent de similars, cal més decisió: no ens podem deixar guanyar per la por a qui no és capaç d´administrar la seva autoritat amb criteri.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema