Cartes

Lluís Torner i Callicó. girona.

No fa gaire, llegíem un article on es venia a dir que la gent conservadora i de bona fe, avui ho tenen complicat, doncs el que preval, segons sem bla, fins per trobar segons quines feines, és tenir un tarannà agressiu i inconformista. Bona part de gent, en la societat actual, sempre va neguitosa i s´ha tornat exigent; tot és urgent i a la que se´ls posa alguna pega, sorgeix la protesta. I no parlem, ja, de les sovintejades denúncies, a vegades per causes ben poc sòlides. Això ho porta molt el ritme frenètic que es palpa, en molts àmbits, que fa que els nervis gastin males jugades al tarannà.

Segons la nostra manera de veure-ho -aquells que ja tenim uns anys- no és pas la millor forma d´agafar-se la vida, però ­malauradament és el que hi ha. Però el que costa més d´acceptar, i que veiem com quelcom molt greu, per a no dir intolerable, és la quan l´agressivitat es transforma en violència, i s´aprofita qualsevol excusa per fer mal i destruir. Una cosa és protestar, i fins i tot, si voleu, exigir allò que els pot semblar un presumpte dret, però d´aquí a barallar-se i fer malbé mobiliari públic, o béns pertanyents a persones o establiments, que no hi tenen cap culpa, i enfrontar-se violentament contra els que intenten posar-hi ordre i remei; entenem que va contra els drets més bàsics de la bona convivència.

Ens hi han fet pensar aquests enfrontaments que s´estan produint a alguns indrets on tenen llocs partits de l´Eurocopa, entre els partidaris d´un equip i de l´altre. Però també altres casos que s´han donat -per diferents circumstàncies- en manifestacions ben properes; que tot i ser aïllats, fan mal, i que, malauradament, se´n produeixen massa sovint. És el nostre parer.

Olot no es controla bé

joan monturiol danés. olot.

Fa temps que la cosa degenera i és difícil d´arreglar. I això és el que li està passant a l´Ajuntament d´Olot. Un dia d´aquests m´he trobat al Cine Gridó un home gran i un altre en la seva bicicleta i estic segur que no tenien gaires bones relacions, perquè l´home li indicava amb el braç que havia de passar per la carretera, segons els signes que feia. Els vaig deixar en plena discussió.

Un de tants dissabtes vaig a comprar al Consum, i em trobo ple de banderetes allà on es fan exercicis, és curiós que diumenge al matí ja no n´hi havia cap, perquè totes estaven arrencades. Cada vegada que he fet una observació a un guàrda m´ha dit que m´identifiqui. Si ho he de fer jo, per què no teniu el valor de fer identificar aquests nouvinguts?.

Crec que molts haurien de passar pel sedàs perque així una ciutat no pot prosperar.

Al carrer Notari Marc, s´ha posat un senyal per als descapacitats i això ho trobo molt be, però crec que no s´ha acabat l´obra. Mira que deixar de pintar els passos zebra! M´ha fet la sensació que aquest carrer no paga impostos. Doncs sí que els paguem i, per cert, no són gaire moderats.

Sabeu què us dic manyacs, que heu d´acabar l´obra, i no deixar-ho empantenegat com és fa sempre.

Dani Karavan i Portbou

josep m. loste i romero. portbou.

És molt important de destacar per al poble de Portbou, però també per al conjunt de Catalunya, que el passat 8 de juny, al Teatre Metropol de Tarragona, es va fer el lliurament del Premi Nacional de Cultura 2016 a l´escultor Dani Karavan per la seva magnífic obra del Memorial Passatges de Portbou, en homenatge al gran filòsof alemany, d´origen jueu, Walter Benjamin. No hi ha dubte que Portbou, Karavan i Walter Benjamin formen un trinomi molt potent. De fet, l´obra de Dani Karavan representa a la perfecció la síntesi de la ideologia benjaminiana feta realitat.

Portbou és una autèntic escenari natural benjaminià, un paisatge excepcional que Dani Karavan ha sabut modelar i transformar molt acuradament. El millor homenatge que es pot fer a aquests dos grans intel·lectuals europeus (Benjamin i Karavan) és visitar el poble de Portbou i l´esplendorós Memorial Passatges. Portbou, Karavan i Benjamin, humanisme i cultura europea en estat pur.