Fa setmanes el personal dels trens van fer una vaga per reclamar mesures de seguretat. La majoria d'usuaris ens vam posar del costat dels revisors que cada dia han d'aguantar impertinències, insults o agressions d'aquells que es pensen que els trens són seus. De tant en tant, cada vegada amb més freqüència, es convoquen vagues per motius estrictament laborals. O sigui econòmics. Molts usuaris no compartim aquestes demandes però aguantem la situació perquè entenem que els treballadors tenen tot el seu dret a queixar-se. El que ja no és comprensible, ni justificable, ni hi ha cap dret que s'accepti són les vagues encobertes que s'han viscut els dies previs i entremig de les jornades d'aturada. Ni tampoc l'incompliment dels serveis mínims. Ni que, quan s'ha desconvocat la vaga, treballadors i empresa siguin incapaços de fer funcionar els trens al seu horari durant tot el dia, malgrat que es va anunciar que les incidències serien només al matí. A Renfe hi ha un problema greu que va més enllà de les inversions, un tema recurrent en campanya. Del merder que tenim els que anem en tren cada dia, ningú en diu res i tots volen que els votem.
