Cartes

Anna Maria Muntada Batlle. Granollers.

Per què en el debat a quatre pràcticament no es va fer menció de Catalunya i tampoc es va dir ni una paraula del Brexit, que és una decisió d´importància històrica no solament al Regne Unit sinó a tota la UE des del moment en què l´amenaça és ja un fet real?

Curioses omissions, oi?

Cap solució a la greu situació econòmica

Rogeli Vancells. Sant Feliu de ­GuÍxols.

Després de sentir els diferents debats dels partits polítics i les seves solucions, a la precarietat de la baixa producció, dèficit públic disparat i consegüentment un deute públic impagable, les solucions que presenten són les mateixes que les anteriors eleccions del 20-D. Cap polític fa referència a les previsions més encertades que fan economistes com Santiago Niño Becerra o l´economista i analista Jonathan Tepper, en parlar de la gravetat de la baixa productivitat per hora treballada, com a conseqüència d´un model nefast en el treball i l´important endeutament del sector públic i privat.

Segons Jonathan Tepper, fan falta canvis més radicals per redreçar l´economia, que passen per «reduir el deute a les llars», incrementar la productivitat i intentar invertir en productes que tinguin un rendiment de futur i deixar d´invertir en companyies que ja haurien d´haver fet fallida, igual que la nefasta política del rescat de bancs.

Un altre factor incomprensible és que Espanya no deixi votar un referèndum sobre la independència de Catalunya després que en els referèndums d´Escòcia i el Quebec van tenir resultats negatius i essent la situació de Catalunya molt més greu.

Les perspectives sobre el resultat de les eleccions del 20-J serantmolt semblant als resultats del 20-D, que no guanyarà ningú en majoria, que farà impossible formar un govern, a menys que es vagi per fer un govern amb els diferents partits, amb un president consensuat que no sigui cap dels caps que presenten les diferents forces electorals, sinó un president de consens i nomenat pel Rei.

Ramon Pichot al Museu de l´Empordà

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Des de fa un mes i durant tot l´estiu es pot visitar al Museu de l´Empordà (Figueres) l´exposició temporal Ramon Pichot en el record. El pintor, que va néixer a Figueres ­l´any 1924 i va morir-hi el 1996, venia d´una família d´artistes que el va precedir i que ha continuat a les següents generacions. Són diverses les personalitats dins del món de la pintura i la música que han sorgit d´aquesta nissaga: el nostre pintor va ser l´oncle del recentment desaparegut i també pintor Antoni Pichot.

Els quadres de l´exposició tenen un gran cromatisme. La figura femenina és el tema que hi predomina; encara que el paisatge no en resta lluny. Hi destacaria un quadre on es veu una figura d´esquena mirant la vista de darrere d´un gran finestral, que és una ­panoràmica de Barcelona amb la Sagrada Família. Ell tenia un estudi a prop del temple. També hi destacaria les vistes de l´església o de les cales de Cadaqués. Però hi ha molts altres quadres, ja que la mostra és àmplia. A la vegada, anar a veure aquesta mostra és una nova oportunitat per visitar la bona col·lecció fixa del museu amb obres de Nonell, Joaquim Mir, Martí Alsina, Francesc Gimeno, Modest Cuixart, Olga Sacharoff... Hi ha una part dedicada a la Víctor Català pintora: hi estan ­exposats els quadres pintats per ella, així com el seu cavallet amb un quadre sense acabar, juntament amb la paleta plena de colors.

Tot en conjunt converteix el Museu de l´Empordà en digne d´una o més visites atentes, cosa que demana a la vegada promocionar-lo més ja que malauradament es tracta d´un museu que passa massa desapercebut.

Susana Díaz ha dit el mateix que els nacionalistes

Joan garcia. Girona.

La Catalunya oficial, independentista i intransigent, ha carregat fort aquesta setmana contra l´andalusa Susana Díaz per haver dit que els diners dels andalusos se´ls quedara la Hisenda catalana a través de la Caixa. Unes declaracions demagògiques i populistes, però que estan al mateix nivell de les que anem sentint dels nacionalistes catalans des de fa anys. Com gosen ara criticar, censurar i demanar una rectificació de la presidenta andalusa? Tant poc costa veure la palla en els ulls dels altres i ser incapaços de veure la biga en els propis? Per què només els nacionalistes catalans tenen el dret de dir la falsedat que Espanya ens roba?

No han aguantat ni una setmana

joan ruiz. Figueres.

Només unes línies per recordar que la setmana passada vaig escriure que els de la CUP acabarien demanant perdó de genolls per la seva «traïdoria» a la Catalunya oficial. No ha passat ni una setmana. Ja s´han esmicolat. L´independentisme, amb la pressió dels subvencionats mitjans de comunicació, ho destrossa tot.