Veient com està el món dels humans, els correbous no formen part de les meves principals preocupacions. Ni els toros, que acabaran desapareixent a Espanya per inanició i pel progressiu buidatge de les places. He vist un correbou i dues corrides de toros en la meva vida. A Catalunya, fa temps que anem a batzegades. Ara toca això i demà toca allò. I pobre del que s'oposi al que toqui en cada moment. A TV3, per exemple, ara toca parlar de Renfe i Adif (vigílies electorals, que no pinten gaire bé per als partits independentistes). A les comarques gironines, des de fa uns mesos, toca prohibir els correbus, vaquetes i derivats de la tauromàquia. En uns casos, ho decideix el ple municipal i en d'altres uns succedanis de consultes. Dic succedanis perquè a qualsevol democràcia del món una consulta amb una participació del 18,3%, com la que es va registrar a Olot, quedaria invalidada. Coneixen què és el quòrum?
La hipocresia també és una de les principals característiques del país. ¿Recorden quan el Parlament català va prohibir els toros però no els correbous per evitar un sidral a les Terres de l'Ebre? Doncs, dintre dels correbous també hi ha categories territorials. Es poden prohibir els de les comarques de Girona, però que ningú toqui els del sud del país. ERC és un dels principals abanderats en la prohibició dels correbous de Torroella, Olot i Roses, la mateixa ERC en què té un paper destacat Lluís Salvadó, secretari general adjunt i secretari d'Hisenda del Govern que el 2014 acusava CiU de voler "suïcidar" la festa dels bous. Qualificava d'"atemptat suïcida" voler regular els temptejos amb bous. A favor o en contra? Depèn. No és qüestió de tradició, pèrquè si per això fos a Olot, que té la plaça més antiga d'Espanya, els toros serien intocables. Depèn del vot.
